Hui en classe de Treball monografic he acabat el meu document de el banc d'imatges, es a dir, posar les ultimes fotos.
He avançat una diapositiva mes ( Els antecedents de la viola y a mitges amb la viola moderna)
Espere que t'agrade :)
martes, 9 de diciembre de 2014
martes, 2 de diciembre de 2014
Classe productiva de treball monografic 03/12/14
Hui he completat en el meu treball monografic el banc de imatges que no el tenia fet y per aixo esta incomplet, he posat imatges que he utilitzat hasta ara y les que utilitzare en endavand, he posat fotos de la viola de gamba, la viola de arc, la viola moderna, una partitura de la viola cridada "Mi viola vieja",he posat tambe una foto de les efes que es marquen en l'instrument y per últim he posat a dos violinistes relevants, es a dir, coneguts : Atar Arad y Rebecca Young,
Espere que t'agrade :)
Espere que t'agrade :)
martes, 25 de noviembre de 2014
Practica al laboratori 24/11/14
En el laboratori diferenciarem les pedres volcaniques de les plutoniques i les separarem en dos grups.
Roques volcaniques : Les roques volcàniques són aquelles roques ìgnies que es van formar pel refredament de lava en la superficie terrestre o de magma a escassa profunditat.
Roques plutoniques : Les roques plutòniques són les que es formen a partir d'un refredament lent, a gran profunditat i en grans masses de magma.
* Despres les classificarem per el seu color de mes clar a mes oscur o al reves, con la foto que vaig pujar al meu bloc en el meu treball de Geodinanica Interna.
Roques volcaniques : Les roques volcàniques són aquelles roques ìgnies que es van formar pel refredament de lava en la superficie terrestre o de magma a escassa profunditat.
Roques plutoniques : Les roques plutòniques són les que es formen a partir d'un refredament lent, a gran profunditat i en grans masses de magma.
* Despres les classificarem per el seu color de mes clar a mes oscur o al reves, con la foto que vaig pujar al meu bloc en el meu treball de Geodinanica Interna.
jueves, 20 de noviembre de 2014
TREBALL ACABAT ( TREBALL MONOGRAFIC)
Aquesta vesprada he acabat el meu treball monografic, es dir asoles les pautes que teniem que fer per a la primera avaluació. Espere que te agrade Encarna :)
Amb ganes de seguir amb el meu treball monografic i saver més del maravillos instrument : La viola
Amb ganes de seguir amb el meu treball monografic i saver més del maravillos instrument : La viola
domingo, 16 de noviembre de 2014
Geodinamica Interna (Biologia)
Introducció :
Definicio de alguns conceptes :
-Mineral : Cos natural solid de composició quimica definida ( se acepten lleugeres combinacions ) de estructura cristalina.
-Cristal : Cos solid que té els seus àtoms ordenats geometricament
-Vidre : Cos d'apariencia solida ( els fisicls o anomenen liquid subrefredat ) que no te els átoms ordenats geometricament.
Roques Magmatiques : Totes les roques magmatiques es formen apartir del refredament d'un magma.
2 tipus :
Plutoniques : Es formen lentament als nuclis de les montanyes i estan formades per minerals.
Volcaniques : Per contra, les volcaniques es refreden rapidament i tenen pocs minerals ( a alguns els donen temps a refredar-se) .
Classificació de les roques magmatiques ;
Segregació Magmatica
martes, 11 de noviembre de 2014
martes, 4 de noviembre de 2014
Treball Monografic 05/11/14
Hui a classe he anat avançant en la quarta diapositiva que tracta sobre els antecedents de la viola. He buscat prou informació per fer aquesta diapositiva tan important per a la historia del instruments d'arc.
Tambe hui Encarna en ha informat que el dia 19 de Novembre deuria estar fet tot.
Personalment pense que hem queda poc per a acabar :
+ Acabar diapositiva de "Els antecedents de la viola"
+ Repasar les faltes
Tambe hui Encarna en ha informat que el dia 19 de Novembre deuria estar fet tot.
Personalment pense que hem queda poc per a acabar :
+ Acabar diapositiva de "Els antecedents de la viola"
+ Repasar les faltes
lunes, 3 de noviembre de 2014
Activitat feta a clase 03/11/14
¿ Si te donen un mapa quina roa hi ha per generalitzar l'exsistència d'un estuari o delta ?
Estuari : Desembocadura unica, amplia o lliure de sediments de un riu.
Delta : Desembocadura formada per la acumulació de sediments en forma de triangle ( lletra grega) atravesada per diversos canals per els quals el diu desemboca en el mar.
- RESPOSTA :
* Als oçeans la mar té molta energia i es capaç de retirar els sediments a la mateixa velocitat que arriben per el riu. A les mars tancades, com el golf de Mexic la mar no te prou energia per a endurse els sediments a la mateixa velocitat que arriben; per la qual cosa s'acumulen en la desembocadura formant un delta.
domingo, 19 de octubre de 2014
Riscos geològics externs causats per el moviment del terreny
RISCOS GEOLÒGICS EXTERNS CAUSATS PER EL MOVIMENT DEL TERRENY.
En aquestos moviments intervé :
- La acció de la gravetat
-Factors litòlogics(tipus de roca)
-Factor climàtics(pluja, sequera, hielo, deshielo)
-Factors topografics(pendents)
-Factor antròpics, (induïts per diferents activitats humanes)
Factors condicionats i desencadenants
Són desplaçaments de materials en les vessants intuïts per la gravetat. Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen estos moviments, són els factor condicionats. Existeixen a més altres factors que desencadenen estos moviment, són els factors desencadenats.
FACTORS CONDICIONATS
LITOLÒGICS :
* Presencia de materials alterats per meteorització.
* Falta de cohesió de els materials que composen la roca
* Alternaça d'estrats de diferents naturalesa.
ESTRUCTURALS :
*Disposició paral.lela de els plans de estratificació de les roques respecte de la pendent
*Fractures
HIDRÒLOGICS :
* Augment de escolament superficial.
*Estancaments del aigua
*Canvis de nivell freàtic de les aigues subtarreanes.
CLIMATICS:
*Alternancia de èpoques de sequia, pluja, hielo o deshielo
TOPOGRÁFICS:
Cualsevol pendent major de un 15% porta riscos de erosió.
En aquestos moviments intervé :
- La acció de la gravetat
-Factors litòlogics(tipus de roca)
-Factor climàtics(pluja, sequera, hielo, deshielo)
-Factors topografics(pendents)
-Factor antròpics, (induïts per diferents activitats humanes)
Factors condicionats i desencadenants
Són desplaçaments de materials en les vessants intuïts per la gravetat. Hi ha una sèrie de factors que afavoreixen estos moviments, són els factor condicionats. Existeixen a més altres factors que desencadenen estos moviment, són els factors desencadenats.
FACTORS CONDICIONATS
LITOLÒGICS :
* Presencia de materials alterats per meteorització.
* Falta de cohesió de els materials que composen la roca
* Alternaça d'estrats de diferents naturalesa.
ESTRUCTURALS :
*Disposició paral.lela de els plans de estratificació de les roques respecte de la pendent
*Fractures
HIDRÒLOGICS :
* Augment de escolament superficial.
*Estancaments del aigua
*Canvis de nivell freàtic de les aigues subtarreanes.
CLIMATICS:
*Alternancia de èpoques de sequia, pluja, hielo o deshielo
TOPOGRÁFICS:
Cualsevol pendent major de un 15% porta riscos de erosió.
martes, 7 de octubre de 2014
Proçes geològic extern
A classe hem escomençat amb un nou tema que entra dins de tot lo que hem donat, aquest treball tracta de el proçés geologic extern
Els processos geòlogics externs son la meteorització, l'Erosió,el Transport, la Sedimentació i Diagnèsi
La meteorització : Alteració dels materials de la superficie com a conseqüència de l'acció estàtica de l'atmosfera. Es produeix pel simple contacte de les roques superficials amb l'atmosfera. Hi ha dos tipus;
-Física/Mecànica; Provoca la fragmentació de les roques sense que canvie la composició quimica.
-Química: Les roques s'alteren químicament a causa de l'atac de diverses subsàncies dòrigen atmosferic(aigua,oxigen etc...)
L'Erosió: Efecte de desgast que experimenten les roques superficials i implica la pérdua de materials sòlids o substáncies en dissolució que son arrancats dels seus llocs d'origen.
El transport : Els materials dissolts són transportats en dissolució, mentre que les particules sòlides son transportades en forma sòlida. En aquest cas les particules poden ser transportades de diverses maneres(Suspenció,arrosegament,reptació...)
La Sedimentació: Els materials transportats es dipositen per acumulació de les particules sòlides o per precipitacoó dels materials dissolts es produeix com a conseqüencia de variacions físiques o químiques del medi aquos(Canvis de temperatura,de pressio...)
La diagnesi: Els sediments dipositats poden sofrir processos, més o menys intensos, que els transformaran en roques dures i coherents. El conjunt d'aquestos processos s'anomena diagnèsi i el resultat final serà la formació d'una roca sedimentària.
Els processos geòlogics externs son la meteorització, l'Erosió,el Transport, la Sedimentació i Diagnèsi
La meteorització : Alteració dels materials de la superficie com a conseqüència de l'acció estàtica de l'atmosfera. Es produeix pel simple contacte de les roques superficials amb l'atmosfera. Hi ha dos tipus;
-Física/Mecànica; Provoca la fragmentació de les roques sense que canvie la composició quimica.
-Química: Les roques s'alteren químicament a causa de l'atac de diverses subsàncies dòrigen atmosferic(aigua,oxigen etc...)
L'Erosió: Efecte de desgast que experimenten les roques superficials i implica la pérdua de materials sòlids o substáncies en dissolució que son arrancats dels seus llocs d'origen.
El transport : Els materials dissolts són transportats en dissolució, mentre que les particules sòlides son transportades en forma sòlida. En aquest cas les particules poden ser transportades de diverses maneres(Suspenció,arrosegament,reptació...)
La Sedimentació: Els materials transportats es dipositen per acumulació de les particules sòlides o per precipitacoó dels materials dissolts es produeix com a conseqüencia de variacions físiques o químiques del medi aquos(Canvis de temperatura,de pressio...)
La diagnesi: Els sediments dipositats poden sofrir processos, més o menys intensos, que els transformaran en roques dures i coherents. El conjunt d'aquestos processos s'anomena diagnèsi i el resultat final serà la formació d'una roca sedimentària.
martes, 30 de septiembre de 2014
miércoles, 17 de septiembre de 2014
Mapes Topografics - Treball
MAPES TOPOGRAFICS
Un mapa topogràfic és una representació grafica a escala de una àrea/lloc determinat de la superficie terrestre.
Aquesta representació és fruit d'un proçes d'interpretació de tots els elements territorials. Com més gran és l'àrea que es vol representar és mes petita l'escala, aquest proçés és més selectiu i més generalitzador : els elements representats perden precisió a favor d'una visió global i coherent del territori, tot conservant les seues posicions relatives. A diferencia dels plans topografics, els mapes topografics representen àmplies àrees del territori : una zona provincial, una regio una illa, un pais o el mon. En ells s'inclouen corbes de nivell, que permeten reflectir la forma de la superfície de la Terra. La utilització de diferents color es per a poder reconeixer clarament les muntanyes, rius, valls etc...Tambe s'inclou informació sobre construccions humanes com ara ploblacions, carreteres, ponts, preses, etc.
En els mapes topogràfics s'ha de indicar l'escala, la direcció del Nord geografic i el sud.
Un pla és la representació gràfica d'una zona determinada. Els plans utilitzats per a saber orientar-se. Soles ser 1:25.000 o 1:50.000
Una escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seua representació en un mapa, una maqueta o planol
Aquest es un exemple, mapa topografic de España
Estela Luján Harand 17/09/2014
lunes, 15 de septiembre de 2014
Práctica al laboratori
A la classe de hui hem baixat a el laboratori i hem fet una practica molt interesant.
Quan hem arribat al laboratori hem observat els meus companys i jo una representació d'una illla feta d'argila, feta pel nostre professor Pedro que els va fer aquest estiu.
Primer hem estat parlant de què estava feta i perque les illes enl'alt eres punteagudes normalment i no igual d'extensa a la superficie de baix com la de dalt, hem raonat i és a causa de les tormentes, plujes o en cas d'erosió d'algun volcà.
Despres hem fet tots una activitat que constava a col.locar la maqueta d'argila damunt del paper i és dibuixaca el contorn amb el llapis.
Hem dibuixat la corba que indica els 0 cm de la maqueta. Despres es lleva la capa inferior de la maqueta i es torna a col.locar la maqueta damunt del paper per a poder dibuixar el següent i aixina succesivament fins que hem llevat tota la maqueta.
Quan hem acabat de fer l'activitat primer de tot hem personalitzat la nostra illa posant-li un nom.
La meua es crida Estelandia.
Seguirem tinguent clase sobre apuest tema.
Estela Luján Harand
15/09/14
Quan hem arribat al laboratori hem observat els meus companys i jo una representació d'una illla feta d'argila, feta pel nostre professor Pedro que els va fer aquest estiu.
Primer hem estat parlant de què estava feta i perque les illes enl'alt eres punteagudes normalment i no igual d'extensa a la superficie de baix com la de dalt, hem raonat i és a causa de les tormentes, plujes o en cas d'erosió d'algun volcà.
Despres hem fet tots una activitat que constava a col.locar la maqueta d'argila damunt del paper i és dibuixaca el contorn amb el llapis.
Hem dibuixat la corba que indica els 0 cm de la maqueta. Despres es lleva la capa inferior de la maqueta i es torna a col.locar la maqueta damunt del paper per a poder dibuixar el següent i aixina succesivament fins que hem llevat tota la maqueta.
Quan hem acabat de fer l'activitat primer de tot hem personalitzat la nostra illa posant-li un nom.
La meua es crida Estelandia.
Seguirem tinguent clase sobre apuest tema.
Estela Luján Harand
15/09/14
sábado, 13 de septiembre de 2014
Paisatge
martes, 9 de septiembre de 2014
Treball Monografic, Primera clase 10/09/2014
Activitat 1 :
a) Una monografia és un estudi complet sobre els micos. - Fals
b) Les monografies poden tractar de temes científics i humanístics. - Verdader
c) Per a elaborar un treball monográfic cal buscar la informació i copiar-la textualment. - Fals
d) Un treball de síntesi parteix sempre d'una tesi pròpia que cal demostrar. -Verdader
e) La informació que trobem cal analitzar-la i exposar-la en ordre. -Verdader
f) Hi ha dos tipus diferents de monografies: De síntesi i d'investigació. - verdader
Activitat 2 :
Una monografia és l'estudi o investigació que es realitza en forma exhautiva sobre un tema en particular, desarollan-ho en una forma lògica, ordenada i sistemàtica amb el fi primordial de transmetre a altres el resultat de tot eixe cúmul d'informació obtinguda en la investigació.
Activitat 6 :
a) Pàgina de la Viquipèdia, autors i desconeguts- Fiable
b)Pàgina de la xarxa telemática d'educaccio del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya - No fiable
c)Pàgina de l'Agrupació astronòmica de la Safor.-Fiable
d) Pàgina elaborada per tres persones. No apareix la seua proffesió ni els seus estudis. - No fiable
e)Article de la revista Mètode de la Universitat de Vàlencia escrut pel director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de Vàlencia.- Fiable
f)Pàgina sense cap referent respecte de la seua autoria. - No fiable
a) Una monografia és un estudi complet sobre els micos. - Fals
b) Les monografies poden tractar de temes científics i humanístics. - Verdader
c) Per a elaborar un treball monográfic cal buscar la informació i copiar-la textualment. - Fals
d) Un treball de síntesi parteix sempre d'una tesi pròpia que cal demostrar. -Verdader
e) La informació que trobem cal analitzar-la i exposar-la en ordre. -Verdader
f) Hi ha dos tipus diferents de monografies: De síntesi i d'investigació. - verdader
Activitat 2 :
Una monografia és l'estudi o investigació que es realitza en forma exhautiva sobre un tema en particular, desarollan-ho en una forma lògica, ordenada i sistemàtica amb el fi primordial de transmetre a altres el resultat de tot eixe cúmul d'informació obtinguda en la investigació.
Activitat 6 :
a) Pàgina de la Viquipèdia, autors i desconeguts- Fiable
b)Pàgina de la xarxa telemática d'educaccio del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya - No fiable
c)Pàgina de l'Agrupació astronòmica de la Safor.-Fiable
d) Pàgina elaborada per tres persones. No apareix la seua proffesió ni els seus estudis. - No fiable
e)Article de la revista Mètode de la Universitat de Vàlencia escrut pel director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de Vàlencia.- Fiable
f)Pàgina sense cap referent respecte de la seua autoria. - No fiable
lunes, 16 de junio de 2014
Aparell locomotor
L'aparell locomotor esta format per
-Osos
-Articulacions
-Musculs
Permet a l'esser huma interactuar amb el mig que li rodeja per mitja del moviment o locomoció i servix de sosteniment i protecció a la resta d'organs del cos.
L'aparell locomotor no es independent ni autonom, perque es un conjunt integrat amb diverosos sistemes, per exemple, amb el sistema nervios per a la generacio i modulació de les ordres . Este sistema esta format per les estructures encarregades de sostindre i originar els moviments del cos hi ho constitueixen dos sistemes.
Sistema ossi : Es l'element passiu esta format per osos, els cartilags, els musculs
Sistema muscular : Formats per musculs.
Ademes de aquestos ni ha que afegir el sistema nervios ya que es el responsable de la coordinació i la estimulació del musculs per a produir el moviment
-Osos
-Articulacions
-Musculs
Permet a l'esser huma interactuar amb el mig que li rodeja per mitja del moviment o locomoció i servix de sosteniment i protecció a la resta d'organs del cos.
L'aparell locomotor no es independent ni autonom, perque es un conjunt integrat amb diverosos sistemes, per exemple, amb el sistema nervios per a la generacio i modulació de les ordres . Este sistema esta format per les estructures encarregades de sostindre i originar els moviments del cos hi ho constitueixen dos sistemes.
Sistema ossi : Es l'element passiu esta format per osos, els cartilags, els musculs
Sistema muscular : Formats per musculs.
Ademes de aquestos ni ha que afegir el sistema nervios ya que es el responsable de la coordinació i la estimulació del musculs per a produir el moviment
jueves, 12 de junio de 2014
Anticonceptius
En aquest treball vaig a raonar els anticonceptius uns quants dels que hem vuist a classe i altres que no son molt coneguts.
El metode anticonceptiu es aquell que impedix o reduix la posibilidad de fecundacio en dones o chiques fertils que mantenen relacions sexuals de caracte heterosexual que incluix el coito vaginal. Els metodes que se administren despres de les relacions sexuals se denominen anticonceptius de emergencia.
Uns dels que varem veure a clase son els seguents :
El condo.
El condo es un anticonceptiu que es coloca al penis durant les relacions sexuals. Estan fets de plastic o latex modelant la forma del penis. Tambe es criden preservatius. Prevenen de un embaraç i redueixen el risc de contraure enfermetats de transmisio sexual.
El anell vaginal.
Es un xicotet anell es coloca dins de la vagina aproximadament una vegada per mes per un periode de tres semanes.Prevenix del embaraç
El anell vaginal es segur, eficaç i convenient.
El condo vaginal
El condo femeni es una funda de plastic que s'utilitza durant les relacions sexuals per a prevenir l'embaraç i reduir la posibilitat de transmisio de enfermetats. Te uns cercles( aros ) en cada extrem. Just abans de mantindre relacions vaginal sexual es introduiex profundament dins de la vagina. El cercle del extrem tancat soste la funda en la vagina. El cercle del extrem obert permaneix fora del orifici vaginal durant la relacio sexual.
Pastilles anticonceptives
Les pildores anticonceptives son un tipus de medicament que les dones poden tomar diariament per a prevenir l'embaraç. Tambe se li crida "pildora"
Uns dels que no hem vist a clase.
Los espermicidas
Son metodes anticonceptius que contenen productes quimics i que impideixen el moviment de els espermatozoides.Els espermicidas es troben disponibles en forma de cremes, espumes, gels etc...
La vasectomia
Es un metode anticonceptiu que es practica a un home i que esta destinat a controlar de forma permanent la reproducció
En una vasectomia, un proveedor bloquea els conductes que transporten al esperma.Cuant es tanquen els conductes, el esperma no ix en la eyaculació i, per lo tant, no es produeix l'embaraç
Esponja anticonceptiva
La esponja prevenix el embara evitant que el esperma fecunde els ovuls.Funciona de dos maneres:
-La esponja cubrix el cuello del utero i bloquea el ingres del esperma dins del uter
-Al mateix temps, la esponja llibera constantment un espermicida que impideix el moviment del espermatozoide.
Els 5 sentits
Els sers humans tenim 5 sentits que ens serveixen per a coneixer y relacionarse amb el nostre entorn ; son el gust, el tacte, el olfacte , la vista y la oida.
Els organs dels sentits capten impresions les cuals son transmitides per el nostre cervell i aquest les converteix en sensacions.
Amb la vista obtinguem lo que pasa al nostre alrededor; amb el gust reconeixem els sabors; amb l'olfacte olem lo que esta al nostre entorn; amb la oida sentim tots els sonits y amb el tacte reconeixem les coses que toquem.
La vista
La viste es un dels cinc sentits en el que ens permeteix vore les coses. Amb els ulls percebem la forma i el tamany dels objectes tambe que estan a una gran distancia de nosaltres.
El organ de la visio es el ull, el qual esta encarregat de detectar la llum i de enviarla al cervell. Alli es interpreta i es reconeixen els objectes i tot allo que ens rodeja.
El olfacte
El olfacte es un sentit per el qual percebem els olors. El organ del olfacte es el nas. Per mitj de les mucoses que es troben dins del nas arrepleguen els olos i aquests despres van al cervell per a que siguen interpretats. Es el nostre cervell el que ens diu que fa olor algo.
L'oida
¿Les orelles ens permeteixen escoltar? NO, en realitat el organ que ens permeteix escoltar es l'oida, que es troba al interior de les orelles y del nostre cap. L'oida se divideix en tres seccions ; Oida externa o pabello de l'orella, l'oida mitja i l'oida interna
El gust
El gust es el sentit que ens permeteix reconeixer els sabors de els aliments, per mitj de les papiles gustatives, que son petits bults que es troben a la nostra llengua.
La sensacio de que un aliment produeix el sentit del gust, es diu sabor. Els aliments poden ser salts o dolços, acids o amargs
El tacte
El tacte es el sentit que ens serveix per a sentir les coses que toquem. Amb el tacte sabem si un objecte es de textura llisa o rugosa, si esta fred o calent o si esta blanet o dur.
La pell te unes capes que es criden ; Epidermis, dermis i hipodermis.
E posat aquesta imatge que m'agradat molt, enseñante els 5 sentits que te un ser huma.
Els organs dels sentits capten impresions les cuals son transmitides per el nostre cervell i aquest les converteix en sensacions.
Amb la vista obtinguem lo que pasa al nostre alrededor; amb el gust reconeixem els sabors; amb l'olfacte olem lo que esta al nostre entorn; amb la oida sentim tots els sonits y amb el tacte reconeixem les coses que toquem.
La vista
La viste es un dels cinc sentits en el que ens permeteix vore les coses. Amb els ulls percebem la forma i el tamany dels objectes tambe que estan a una gran distancia de nosaltres.
El organ de la visio es el ull, el qual esta encarregat de detectar la llum i de enviarla al cervell. Alli es interpreta i es reconeixen els objectes i tot allo que ens rodeja.
El olfacte
El olfacte es un sentit per el qual percebem els olors. El organ del olfacte es el nas. Per mitj de les mucoses que es troben dins del nas arrepleguen els olos i aquests despres van al cervell per a que siguen interpretats. Es el nostre cervell el que ens diu que fa olor algo.
L'oida
¿Les orelles ens permeteixen escoltar? NO, en realitat el organ que ens permeteix escoltar es l'oida, que es troba al interior de les orelles y del nostre cap. L'oida se divideix en tres seccions ; Oida externa o pabello de l'orella, l'oida mitja i l'oida interna
El gust
El gust es el sentit que ens permeteix reconeixer els sabors de els aliments, per mitj de les papiles gustatives, que son petits bults que es troben a la nostra llengua.
La sensacio de que un aliment produeix el sentit del gust, es diu sabor. Els aliments poden ser salts o dolços, acids o amargs
El tacte
El tacte es el sentit que ens serveix per a sentir les coses que toquem. Amb el tacte sabem si un objecte es de textura llisa o rugosa, si esta fred o calent o si esta blanet o dur.
La pell te unes capes que es criden ; Epidermis, dermis i hipodermis.
E posat aquesta imatge que m'agradat molt, enseñante els 5 sentits que te un ser huma.
lunes, 9 de junio de 2014
Aparato reproductor masculino y femenino
El aparato reproductor masculino es, junto con el femenino, el encargado de la reproduccion, es decir, la formación de nuevos individuos.
Los principales órganos internos son los testiculos, el epidimo, los conductos deferentes y las glándulas accesorias. El pene, por su parte, es un órgano externo, junto con el escroto, el saco que envuelve los testículos.
Los testículos producen espermatozoides y liberan a la sangre hormonas sexuales masculinas (testosterona). Un sistema de conductos que incluyen el epidimo y los conductos deferentes almacenan los espermatozoides y los conducen al exterior a través del pene. En el transcurso de las relaciones sexuales se produce la eyaculacion que consiste en la liberación en la vagina de la mujer del líquido seminal o semen. El semen está compuesto por los espermatozoides producidos por el testículo y diversas secreciones de las glándulas sexuales accesorias que son la próstata y las glandulas bulbouretrales.
El aparato reproductor femenino es el sistema sexual femenino. Junto con el masculino, es uno de los encargados de garantizar la reproducción humana. Ambos se componen de las gónadas (órganos sexuales donde se forman los gametos y producen las hormonas sexuales), las vías genitales y los genitales externos.
El aparato reproductor femenino es el sistema sexual femenino. Junto con el masculino, es uno de los encargados de garantizar la reproducción humana. Ambos se componen de las gónadas (órganos sexuales donde se forman los gametos y producen las hormonas sexuales), las vías genitales y los genitales externos.
sábado, 5 de abril de 2014
Formació de l'orina
Els renyons estan formats per unitats independents microscopiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de tres processos :
1-Filtració : Ocorre en el glomerul passant l'aigua i xicotetes molècules dissoltes en la sang a la càpsula de la nefrona. La sang es filtra en la capsula gracies a la pressió sanguinea. Es calcula que pasen 180 litres diaris pero només s'orina entre 2 i 3 litres.
2- Reabsorció : Es reabsorbixen i tornen a passar la sang molècules utils per al organisme.La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera l'aigua dels tubuls i part de les substancies profitoses.
3-Secreció : Consisteix en el pas dels ions des dels capil.lars cap a l'interior del tubul. Altres substancies es recuperen gracies a que les cel.lules de la paret del tub les bombegen a la sang. En aquest proçes es el que gasta mes energia.
COMPOSICIÓ DE L'ORINA :
La orina se forma apartir del plasma de la sang, amb ella es eliminen substancies de rebuig.
Es un liquid groc, transparent, que conté 95% de aigua i un 5% de substancies dissoltes.
Entre eixes substancies es troba:
-Urea
-Creatinina
-Acid Uric
-Sals
-Pigments
Apunts :
-Els renyons gasten molta energia, un 30% aproximadament.
-Els renyons i el cervell funcionen sempre
-Els renyons regulen la concentració de la sal, la sang necessita sodi.
Proces de la formació de l'orina
Estela Luján Harand
La formació de l'orina consta de tres processos :
1-Filtració : Ocorre en el glomerul passant l'aigua i xicotetes molècules dissoltes en la sang a la càpsula de la nefrona. La sang es filtra en la capsula gracies a la pressió sanguinea. Es calcula que pasen 180 litres diaris pero només s'orina entre 2 i 3 litres.
2- Reabsorció : Es reabsorbixen i tornen a passar la sang molècules utils per al organisme.La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera l'aigua dels tubuls i part de les substancies profitoses.
3-Secreció : Consisteix en el pas dels ions des dels capil.lars cap a l'interior del tubul. Altres substancies es recuperen gracies a que les cel.lules de la paret del tub les bombegen a la sang. En aquest proçes es el que gasta mes energia.
COMPOSICIÓ DE L'ORINA :
La orina se forma apartir del plasma de la sang, amb ella es eliminen substancies de rebuig.
Es un liquid groc, transparent, que conté 95% de aigua i un 5% de substancies dissoltes.
Entre eixes substancies es troba:
-Urea
-Creatinina
-Acid Uric
-Sals
-Pigments
Apunts :
-Els renyons gasten molta energia, un 30% aproximadament.
-Els renyons i el cervell funcionen sempre
-Els renyons regulen la concentració de la sal, la sang necessita sodi.
Proces de la formació de l'orina
Estela Luján Harand
martes, 1 de abril de 2014
Treball Transplantament de Renyo
TRANSPLANTAMENT DE RENYO
El transplantament de renyó o transplantament renal és el transplantament d'un renyó en un pacient amb malaltia avançada. Depenent de la font de l'òrgan receptor, el transplant de renyó és típicament classificat com a donant difunt o com a donant viu. Els transplantaments renals de donants vius es caracteritzen més a fons com a transplantament emparentat geneticament o transplantament no emparentat, depenent de si hi ha o no una relació biologica entre el donant i el receptor
HISTORIA :
Els primers trasplantaments de ronyó reeixits van ser fets en Boston i Paris en 19654. El trasplantament va ser fet entre els bessons identics, per a eliminar qualsevol problema d'una reacció immunee. La popularización del trasplantament renal va ser lenta. Per exemple, el primer trasplantament de ronyó en el
Regne Unit. . El ronyó era l'òrgan més fàcil a trasplantar, doncs la prova de compatibilidad de teixits era simple, l'òrgan era relativament fàcil d'extirpar i implantar, els donants vius podien ser usats sense dificultat, i en cas de fallada, la analisi renal estava disponible des dels anys 1040. La prova de compatibilidad de teixits és essencial per a l'èxit, les primeres temptatives en els anys 1950 en persones que patien la malaltia de Bright havien estat molt poc reeixides. El trasplantament va ser fet pel Dr. Joseph Edwart Murray , qui va rebre el premi nobel de medicina en 1990. El donant està viu encara en data de 2005; el receptor va morir vuit anys després del trasplantament.
INDICACIONS :
Les malalties comunes inclouen la hpertensió, infeccions, diabetes etc... La majoria de transplantaments renals està hemodialisis on el moment del transplantament.
CONTRADICCIONS :
Hi ha poques desdes de transplantaments en persones de 80 anys i molts centres no transplanten dits pacients.
FONTS DE RENYONS :
Al voltant la meitat dels trasplantaments del ronyó són de donants vius. L'altra meitat són de donants morts. Ja que els medicaments per a prevenir el rebuig són tan efectius, els donants no necessiten ser genéticamente similars al receptor.
- Donants vius:
Els donants vius potencials són curosament avaluats en el seu fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisión però la donació viva cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscópica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius van extremadament bé en comparació dels donants morts.
-Donants morts :
Poden ser dividits en dos grups :
-Donants de mort celebral
-Donants de cor que no batega
OPERACIÓ :
La cirurgia del trasplantament dura a prop de 3 hores. El ronyó del donant serà col·locat en el baix abdomen. Els gots sanguinis del ronyó del donant seran connectats amb les artèries i venes en el cos receptor. Una vegada fet això, la sang torna a fluir a través del ronyó, minimitzant-se el temps d'isquemia. En la majoria dels casos, el ronyó aviat començarà a produir l'orina . Ja que l'orina és estèril, aquesta no té cap efecte en l'operació. L'últim pas és connectar l'uréter del ronyó del donant amb la vejiga del receptor.
El ronyó nou normalment comença a funcionar immediatament després de la cirurgia, però depenent de la qualitat de l'òrgan aquest pot trigar alguns dies (ronyó vague). L'estada habitual del receptor en l'hospital està entre 4 i 7 dies. Si es presenten complicacions, es poden administrar medicines addicionals per a ajudar al ronyó a produir orina.
Les medicines són usades per a suprimir el sistema immune i evitar el rebuig del ronyó del donant. Aquestes medicines han de ser preses de per vida pel pacient. Avui, el tractament més comú de medicaments és: tacrolimus, mycophenolate, i prednisone. Alguns pacients poden prendre ciclosporin, rapamycin, o azathioprine, en lloc dels primers.
El rebuig agut pot ocórrer en el 10% al 25% de les persones durant els primers 60 dies després del trasplantament. El rebuig no significa la pèrdua de l'òrgan, sinó que pot requerir un tractament addicional.
PROGNOSIS
Estudis recents han indicat que el trasplantament de ronyó és un procediment per a allargar la vida. El pacient tipus viurà entre 10 a 15 anys més amb un trasplantament de ronyó que romanent en diálisis. Els anys de vida guanyats són més per a pacients més joves, però fins i tot els pacients de 75 anys, l'el grup d'edat més avançada per al qual hi ha dades, guanyen un promedio de 4 anys de vida amb un trasplantament de ronyó. La qualitat de vida augmenta, desapareixent problemes relacionats amb la diálisis com la restricció de líquids, la dieta estricta, el cansament, les enrampades, l'afonía ...
Alguns estudis semblen suggerir que quant més temps hagi romàs un pacient en diálisis abans del trasplantament, menys temps durarà el ronyó. No està clar per què ocorre això, però subratlla la necessitat de remetre ràpidament a un programa de trasplantament a un pacient una vegada detectada la insuficiència renal crònica. Idealmente, el trasplantament renal ha de produir-se abans que el pacient comenci en diálisis.
Estela Lujan Harand
El transplantament de renyó o transplantament renal és el transplantament d'un renyó en un pacient amb malaltia avançada. Depenent de la font de l'òrgan receptor, el transplant de renyó és típicament classificat com a donant difunt o com a donant viu. Els transplantaments renals de donants vius es caracteritzen més a fons com a transplantament emparentat geneticament o transplantament no emparentat, depenent de si hi ha o no una relació biologica entre el donant i el receptor
HISTORIA :
Els primers trasplantaments de ronyó reeixits van ser fets en Boston i Paris en 19654. El trasplantament va ser fet entre els bessons identics, per a eliminar qualsevol problema d'una reacció immunee. La popularización del trasplantament renal va ser lenta. Per exemple, el primer trasplantament de ronyó en el
Regne Unit. . El ronyó era l'òrgan més fàcil a trasplantar, doncs la prova de compatibilidad de teixits era simple, l'òrgan era relativament fàcil d'extirpar i implantar, els donants vius podien ser usats sense dificultat, i en cas de fallada, la analisi renal estava disponible des dels anys 1040. La prova de compatibilidad de teixits és essencial per a l'èxit, les primeres temptatives en els anys 1950 en persones que patien la malaltia de Bright havien estat molt poc reeixides. El trasplantament va ser fet pel Dr. Joseph Edwart Murray , qui va rebre el premi nobel de medicina en 1990. El donant està viu encara en data de 2005; el receptor va morir vuit anys després del trasplantament.
INDICACIONS :
Les malalties comunes inclouen la hpertensió, infeccions, diabetes etc... La majoria de transplantaments renals està hemodialisis on el moment del transplantament.
CONTRADICCIONS :
Hi ha poques desdes de transplantaments en persones de 80 anys i molts centres no transplanten dits pacients.
FONTS DE RENYONS :
Al voltant la meitat dels trasplantaments del ronyó són de donants vius. L'altra meitat són de donants morts. Ja que els medicaments per a prevenir el rebuig són tan efectius, els donants no necessiten ser genéticamente similars al receptor.
- Donants vius:
Els donants vius potencials són curosament avaluats en el seu fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisión però la donació viva cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscópica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius van extremadament bé en comparació dels donants morts.
-Donants morts :
Poden ser dividits en dos grups :
-Donants de mort celebral
-Donants de cor que no batega
OPERACIÓ :
La cirurgia del trasplantament dura a prop de 3 hores. El ronyó del donant serà col·locat en el baix abdomen. Els gots sanguinis del ronyó del donant seran connectats amb les artèries i venes en el cos receptor. Una vegada fet això, la sang torna a fluir a través del ronyó, minimitzant-se el temps d'isquemia. En la majoria dels casos, el ronyó aviat començarà a produir l'orina . Ja que l'orina és estèril, aquesta no té cap efecte en l'operació. L'últim pas és connectar l'uréter del ronyó del donant amb la vejiga del receptor.
El ronyó nou normalment comença a funcionar immediatament després de la cirurgia, però depenent de la qualitat de l'òrgan aquest pot trigar alguns dies (ronyó vague). L'estada habitual del receptor en l'hospital està entre 4 i 7 dies. Si es presenten complicacions, es poden administrar medicines addicionals per a ajudar al ronyó a produir orina.
Les medicines són usades per a suprimir el sistema immune i evitar el rebuig del ronyó del donant. Aquestes medicines han de ser preses de per vida pel pacient. Avui, el tractament més comú de medicaments és: tacrolimus, mycophenolate, i prednisone. Alguns pacients poden prendre ciclosporin, rapamycin, o azathioprine, en lloc dels primers.
El rebuig agut pot ocórrer en el 10% al 25% de les persones durant els primers 60 dies després del trasplantament. El rebuig no significa la pèrdua de l'òrgan, sinó que pot requerir un tractament addicional.
PROGNOSIS
Estudis recents han indicat que el trasplantament de ronyó és un procediment per a allargar la vida. El pacient tipus viurà entre 10 a 15 anys més amb un trasplantament de ronyó que romanent en diálisis. Els anys de vida guanyats són més per a pacients més joves, però fins i tot els pacients de 75 anys, l'el grup d'edat més avançada per al qual hi ha dades, guanyen un promedio de 4 anys de vida amb un trasplantament de ronyó. La qualitat de vida augmenta, desapareixent problemes relacionats amb la diálisis com la restricció de líquids, la dieta estricta, el cansament, les enrampades, l'afonía ...
Alguns estudis semblen suggerir que quant més temps hagi romàs un pacient en diálisis abans del trasplantament, menys temps durarà el ronyó. No està clar per què ocorre això, però subratlla la necessitat de remetre ràpidament a un programa de trasplantament a un pacient una vegada detectada la insuficiència renal crònica. Idealmente, el trasplantament renal ha de produir-se abans que el pacient comenci en diálisis.
Estela Lujan Harand
martes, 25 de marzo de 2014
Classe molt ben aprofitada! 25/03/2014 Biologia
Hui pedro a volgut aprofitar la classe diptamos unes cuantes preguntes que possiblement pugen estar en el examen:
Pregunta 1 : Diferencies entre les arteries, venes i capilars
Arteries: Vasos sanguinis de pared grossa i blanca que son elastiques i porten sang a pressió desde el cor fins els organs. Gracies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang
Venes: Vasos sanguinis de color rosat, plastiques de pared prima, porten sang sense pressió desde els organs fins el cor.
- Entre una arteria i una vena del mateix ordre (al coll pugen les arteries carotides i baixen les venes jugulars) la vena es mes ampla i de pared mes prima.
Capilar: Vasos sanguinis molt prims per teixirs epitelials monoestratificats. Es l'unic lloc per on la sang pot travessar per a deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el dioxid de carboni i les substancies de rebuig.
Pregunta 2 : Recorregut de la sang del meu dit cor fins el polze del peu :
La sang que es troba al dit de la ma sense pressió retorna per venes que es van reunint fins colmar les venes cabes superior i inferior que entren a la auricula dreta(sense pressió, sense oxigen, amb substancies de rebuig i aliments) De la auricula pasa al ventricle dret i es impulsa a pressió per la arteria pulmonar. es capitalitza al voltant del alvèols perdenr pressió i deixa el dioxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió amb oxigen) torna al cor per les venes pulmonars i entra per la auricula esquerra. Pasa al ventricle esquerre i es impulsada per la arteria aorta.
Aquesta imatge es l'esquema que Pedro a posat en la pissarra mentres ens explicava la resposta de aquesta pregunta :
La pregunta tres encara no la e contestat, la fare despres
Estela Lujan .
Pregunta 1 : Diferencies entre les arteries, venes i capilars
Arteries: Vasos sanguinis de pared grossa i blanca que son elastiques i porten sang a pressió desde el cor fins els organs. Gracies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang
Venes: Vasos sanguinis de color rosat, plastiques de pared prima, porten sang sense pressió desde els organs fins el cor.
- Entre una arteria i una vena del mateix ordre (al coll pugen les arteries carotides i baixen les venes jugulars) la vena es mes ampla i de pared mes prima.
Capilar: Vasos sanguinis molt prims per teixirs epitelials monoestratificats. Es l'unic lloc per on la sang pot travessar per a deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el dioxid de carboni i les substancies de rebuig.
Pregunta 2 : Recorregut de la sang del meu dit cor fins el polze del peu :
La sang que es troba al dit de la ma sense pressió retorna per venes que es van reunint fins colmar les venes cabes superior i inferior que entren a la auricula dreta(sense pressió, sense oxigen, amb substancies de rebuig i aliments) De la auricula pasa al ventricle dret i es impulsa a pressió per la arteria pulmonar. es capitalitza al voltant del alvèols perdenr pressió i deixa el dioxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió amb oxigen) torna al cor per les venes pulmonars i entra per la auricula esquerra. Pasa al ventricle esquerre i es impulsada per la arteria aorta.
Aquesta imatge es l'esquema que Pedro a posat en la pissarra mentres ens explicava la resposta de aquesta pregunta :
La pregunta tres encara no la e contestat, la fare despres
Estela Lujan .
martes, 4 de marzo de 2014
TREBALL, Endoscopia
Una endocopia es una técnica diagnóstica, utilitzada sobretot en medicina, que consisteix en la introducció d'una camera o lent dins de un tub o endoscopi a través d'un orifici natural, una incisió quirúrgica o una lesió per a la visualització d'un organ buit o cavitat corporal
Varem vore el video de endoscopia que li varen fer a pedro, fa uns cuants anys. Ens montra per on duen la camareta per veure tot lo que hi ha al interior del nostre cos, també es veu clarament com en un moment n'hian unes pises que son les que agarren una mostra, per veure el mal que esta fent
Video de endoscopia
Varem vore el video de endoscopia que li varen fer a pedro, fa uns cuants anys. Ens montra per on duen la camareta per veure tot lo que hi ha al interior del nostre cos, també es veu clarament com en un moment n'hian unes pises que son les que agarren una mostra, per veure el mal que esta fent
Video de endoscopia
lunes, 3 de marzo de 2014
Resum de el video "SUPER SIZE ME"
Aquest video es un documental que te lloc a Estats Units, on casi 100 millons de americans tenen sobrepes, es el pais en mes proporció de sobrepes mundial
En aquest documental el xic Morgan, durant un periode de 30 dies realitza un experiment que consisteix alimentarse durant les tres vegades que menjem al dia a base de aliments del Macdonals. Tomava tot amb el tamany gran, sempre que li ofrecien, amb la obligació de menjar tots el productes del menu almenys una vegada, i realitzara poca activitat fisica.
Abans de escomençar el experiment , Morgan prenia una dieta variada. Era una persona sana y prima, de 1.90 m i de una estatura de 85,4 kg. Paso una revision cardiologo, un endocri i un metge de medicina general, on li deien que la seua salut es bona, ya que els analisis donen com a resultat bo.
Aparte de tot aquest experiment Morgan es va proposar caminar molt tots el dies.
Els primers dies li varen sentar mal i va tindre que vomitar, tenia dolor de cap, canvis de humor i danys al higado.
Cuant quedaven mes o menys 10 dies per acabar ya no volia menjar mes de Macdonals.
Va arribar un moment en que la vida de Morgan corria perill, li costava respirar, consulta al seu metge i le diu que deu de deixar el experiment que esta fent ya que es molt perillos per a la seua salut. La seua novia estava molt preocupada per ell.
Tot abans de aço Morgan va eixir al carrer per a parlar amb els amercians, preguntanli amb la frequencia que ells anaven a Macdonals. També es mostra la quantitat de persones obeses que hi ha i tambè es mostra els preus que tenen els productes al Macdonals. Morgan va en busca de veure si havia algun cartel amb les calories i tot allo dels productes de Macdonals, cosa que no hi havia.
Finalment Morgana acaba el seu experiment, els metges es queden sorprenguts
La conclusió de aquest video que a fet Morgan es per a denunciar totes les empreses de menjar rapit a costa del amercians, ofrecent els productes als colegis i cridant la atenció del xiquets menuts.
Macondals als 6 messos va anunciar que eliminava el menu Super Size(menu gegant)
Super Size Me
martes, 28 de enero de 2014
Ya que hui no ha hagut llum, hem avançat molt i e obtingut alguns apunts sobre la classe de hui :
Nutrició i Alimentació
- Diferencia entre la Alimentació i Nutrició
La diferencia esque la funció de Alimentació es voluntaria i el proces de Nutrició no
1 INTRODUCCIÓ :
La Alimentació : És un concepte cultural ; Triem el que mengem. Per exemple es por estar bé nodrit amb diferents aliments.
America: Dacsa
Europa: Blat i pasta
Àsia: Arros
Nutricio : És un proçes fisiologic no voluntari, despres d'engolir no controlem lo que pasa al nostre cos fins que s'extrauen els nutrients dels aliments fins que arriben a les nostres cel.lules.
2 METABOLISME :
Metabolisme : Conjunt de reaccions quimiques que ocorren al nostre organisme . Dos tipus :
- Metabolisme plastic : Son les reaccions que ens fan creixer
- Metabolisme energetic : Son les reaccions que ens permeten mantindrens ordenats i mourens
Metabolisme basal : El requeriment energetic mitja son 2500 kilokalories.
S'anomena metabolisme basal al requeriment d'una persona(Sense cap activitat, en coma)
Nutrició i Alimentació
- Diferencia entre la Alimentació i Nutrició
La diferencia esque la funció de Alimentació es voluntaria i el proces de Nutrició no
1 INTRODUCCIÓ :
La Alimentació : És un concepte cultural ; Triem el que mengem. Per exemple es por estar bé nodrit amb diferents aliments.
America: Dacsa
Europa: Blat i pasta
Àsia: Arros
Nutricio : És un proçes fisiologic no voluntari, despres d'engolir no controlem lo que pasa al nostre cos fins que s'extrauen els nutrients dels aliments fins que arriben a les nostres cel.lules.
2 METABOLISME :
Metabolisme : Conjunt de reaccions quimiques que ocorren al nostre organisme . Dos tipus :
- Metabolisme plastic : Son les reaccions que ens fan creixer
- Metabolisme energetic : Son les reaccions que ens permeten mantindrens ordenats i mourens
Metabolisme basal : El requeriment energetic mitja son 2500 kilokalories.
S'anomena metabolisme basal al requeriment d'una persona(Sense cap activitat, en coma)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)