Els treballs de Mendel i el naixement de la genetica

Durant molts andys, Mendel va observar determinats caracters de les pesoleres i en va estudiar el comportament en encreuaments sucessius. Va fer servir un mètode científic per a planificar i analitzar centenars d'experiments ; va fer delicats procediments de pol-linització per aconseguir encreuaments només entre les plantes desitjades i en va analitzar matemàticament els resultats ( va arribar a estudiar 30000 pesoleres en deu anys).

D'aquesta manera, Mendel va poder explicar diverses lleis bàsiques de la genètica, tot i que a la seua època es desconeixia l'existència dels gens i de l'ADN, que no es va descobrir fins al cap d'un segle.

Mendel va explicar l'existencia de caràcters dominants i recessius i va ser el primer que va predir com passen els caràcters d'una generació a la següent. 

 EXPERIMENTS DE MENDEL 

Les lleis de Mendel 

Mendel va resumir les seues conclusoins en tres lleis o principis que van representar l'inici de la genètica morderna 

• Primera llei o llei de la uniformitat de la primera generació filial : quan s'encreuen individus de races pures que difereixen en un sol caràcter, tots els individus de la descendència són idèntics per a aquest caràcter-
• Segona llei o llei de la segregació : els gens que determinen un caràcter se separen durant la formació dels gàmetes i es tornen a reunir durant la fecundació 
• Tercera llei o llei de transmisió independent dels caràcters : els gens que determinen cada caràcter s'hereten de manera independent 

Els gens es localitzen als cromosomes

Un gen és un segment d'ADN amb la informació necessària per a produir una proteïna determinada. Cada cromosoma conté nombrosos gens ordents linealment. Els gens de les dues cromàtides de cada cromosoma són idèntics, perquè són el resultat de la duplicació de l'ADN.

S'anomena genoma el conjunt de tots els gens d'un organisme. El genoma humà conté aproximadament 35000 gens.

El fet que sigues ésser humà i no un pardal, el color dels cabells, de la pell i dels ulls, els trets de la cara, l'estatura o el fet que al llarg de ta vida pugues patir unes malalties hereditàries determinades, com l'emofília , el daltonisme o la fibrosi quística, depén totalment dels teus gens

Totes les cèl-lules d'un individu contenen els mateixos gens. No obstant això, no tos els gens estan actius en totes les cèl-lules de l'organisme: els gensresponsables del color de ulls, per exemple, estan actius en les cèl-lules de l'iris, però no en les cèl-lules del fetge ni en les d'un muscul. Els gens responsables de la producció d'insulina estan actius en les cèl-lules del pàncrees, però no en les cèl-lules d'altres organs.

Reproducció asexual i reproducció sexual

INTRODUCCIÓ :

La reproducció és una de les característiques fonamentals que defineixen un ésser viu. Es referieix a la capacitat de produir descendents semblants a si mateixos per a poder assegurar la continuïtat de la població i, per tant, la supervivència de l'espècie. Això és possible perquè mitjançant la reproducció es transmet els gens de pares a fills.

Hi ha dos tipus de reproducció : Asexual i sexual


 REPRODUCCIÓ ASEXUAL

La reproducció asexual es caracteritza perquè un sol progenitor dóna lloc aa dos descendents o més idèntics a ell, sende la intevernció d'òrgans reproductors ni gàmetes.

Com que no hi ha combinació de gens entre els pares, els individus originats per reproducció asexual tenen el mateix material gènetic que el seu progenitor i s'anomenen clons. Cada individu rep una còpia idèntica dels cromosomes del seu progenitor, que prèviament s'han duplicat.

La reproducció asexual no genera variabilitat genètica ( llevat de la que provoquen les mutacions) i per tant els organismes evolucionen més lentament i no es poden adaptar fàcilment als canvis.

Aquest tipus de reproducció té lloc en organismes unicel-lulars com, per exemple, bacteris i protozous, i en organismes pluricel-lulars senzills, com ara algues, fongs , celentarats , equinoderms i cucs.

La mitosi és una forma de reproducció asexual , ja que les dues cèl-lules filles resultants del procés són idèntiques a la cèl-lula mare.


                                  REPRODUCCIÓ SEXUAL

En la reproducció sexual, sels individus es formen a partir de la unió de dos gàmetes haploides (l'ovul i l'espermatozoide ) produïts per mitjà del procés de la meiosi en els òrgans reproductors dels progenitors ( els ovaris i testicles ). La unió dels gàmetes origina un zigot diploide que, amb divisions succesives, dona lloc a un embrió. L'embrió es desemvolupa i origina un nou individu.

Durant la reproducció sexual es mescla el material gènetic d'ambdos progenitors i es produeixen noves combinacions de gens, que donen lloc a descendents diferents dels seus progenitos i diferents entre si.
Aquesta forma de reproducció genera variabilitat genètica en la població.

Tots els animals es reproduixen sexualment. La majoria de espècies són unisexuals, és a dir, els individus són mascle i femella.

Això no obstant, en determinades espècies el mateix individu pot tenir òrgans sexuals femenins i masculins al mateix cos. Aquests organismes s'anomenen hermafrodites. Els caragols terrestres i moltes espècies de cucs i serps són hermafrodites. COm que no tenen òrgans sexuals femenins i masculins, la capacitat de fecundació és més alta.

Treball Monografic 11/02/2015

A la classe de hui he acabat la presentació de diapositives al google drive, soles hem falta repasar les faltes i alomillor resumir varies coses pero crec que el proxim dia començare a fer el treball de La Viola per a la ultima avaluació i aquesta.
Asi deixe una foto que m'agradat molt.
Espere que t'agrade ;)

PRACTICA 4 ESO : MITOSI

 1. INTRODUCCIÓ : 

 ¿ Què és la mitosi ?

  

S'anomena motosi a la divisió del nucli cel-lular i la distribució dels cromosomes entre les dues cèl-lules filles, de manera que ambdues reben un nombre idèntic de cromosomes.

FASES DE LA MITOSI : 

Interfase : Al final de l'etapa d'interfase , abans d'iniciar-se la mitosi , els cromosomes ja s'han duplicat, però encara es troben dispersos en forma de cromatina. Dos parells de centriols són visibles al citoplasma. La membrana nuclear està intacta.

Profase : La cromatina es condensa i els cromosomes es començen a fer visibles. Els centríolses van separant i a partir d'ells començcen a créixer els microtúbuls del fus mitòtic, que permeten el moviment i el repartiment dels cromosomes.

Prometafase : Comença a despareixer la membrana nuclear. ELs cromosomes ja estan molt condensats i es fan molt visibles les dues cromàtides unides pel centròmer. Els centríols es dirigeixen cap a pols oposats de la cèl-lula i el fus ja està practicament format.

Anafase : Les dues cromàtides idèntiques de cada cromosoma se separen, els microtúbuls del fus es contrauen, s'acurten i arroseguen les cromàtides o cromosomes fills cap als dos pols de la cèl-lula, on es formaran les dues cèl-lules filles.

Telofase : Els cromosomes ja han arribat a situar-se als dos pols de la cèl-lula i començen a decondensar-se per a formar una altra vegada la cromatina. Apareix la membrana nuclear i desapareix el fus mitotic. S'inicia la citocinesi.

2. Practica al laboratori ( Cèl-lules de la ceba ) 

   2.1 Materials i reactius.

- Ceba                                 - Bisturi

- 3 vidres de rellotge             - Portaobjectes

- Pipetes                              - Cobreobjectes

- Tisores                             - Àcid derhídric al 10 %

- Pinces                               - Orceina àcetica

- Microscopi

• Després de que Vera haja tingut una semana o 10 dies aproximadament la ceba en el aigua, ha fet que aquesta tinga noves arrels noves. Primerament hem tret la ceba de l'aigua i utilitzant el bisturí hem tallat una xicoteta arrel de la ceba.
• En segon lloc hem posat en un vidre de rellotge l'àcid hiedríc, en altre colorant roig i en el últim aigua.
• I començem posant la xicoteta arrel per el primer vidre de àcid hiedric dos minuts, després 10 minuts aproximadament en el colorant i per últim 1 minut en el aigua. Durant aquest procés hem utilitzat les pices per a transportar l'arrel d'un vidre de rellotge a altre.
• Quan ja ho hem tret de l'aigua, utilitzant el bisturi hem tallat una punteta de l'arrel. L'hem posada damunt de el portabjectes i damunt de l'arrel el cobreobjectes presionant un poc 
• I per últim hem anat al microscopi i hem pogut visualitzar de prop les cèl-lules de la ceba
• IMAGENS : 
•