El camí de la matèria i l'energia.
S'anomenen relacions tròfiques les relacions de dependència que s'estableixen entre els diversos organismes d'un ecosistema.
Per a representar gràficament la transfèrencia de matèria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema, es fan servir esquemes que anomenem cadenes tròfiques. En aquests esquemes, per mitjà de flexes, s'hi indica la drecció que segueix la matèria i ñ'energia des dels éssers autòtrofs fins al descomponedors, passant per consumidors primaris i secundaris.
Les cadenes tròfiques només il.lustren una de les nombroses possibilitats de la transferència màteria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema. En la realitat, aquesres relacions són més complexes-
Per a reprensentar totes les interrelacions tròfiques entre els components d'un ecosistema s'utilitzen les xàrcies tròfiques.
Una xàrcia trica és un conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes le spossibles relacions alimentàries que es donen entre els organismes d'un ecosistema
LA TEORIA FIXISTA
El fixisme va ser la teoria dominant fins que va sorgir l'evolucionisme, en el segle XIX.
A causa, d'aixoò, Darwin no va publicar immediatament els seus assajos sobre les teories evolutives. Va ser a partir dels seus contacts amb Wallace, que havia arribat a les conclusions similars, que es va decidir a fer públiques les seues idees sobre l'evolució de les espècies.
Els principis de la teoria fixista continuen molt arrelats en certs sector de la societat, en països com els EUA, fins al punt que els continguts educatius sobre biologia evolutiva no estan permesos en alguns centres educatius.
FIXISME
La teoria fixista o fixisme va tenir un gran credibilitat durant segles, que es considerava que totes les espècies eres invariables(fixes) i que van ser creades al començament dels temps.
Els fòssils es consideraven( pedres que pareixen copinyes o ossos ) i espècies que van desaparéixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb els èssers actuals.
CATASTROFISME
La teoria de les creacions successives o teoria catastrofista, va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la terra ha estat poblada per una succesió de flores i faunes independents entre si.
Aquests èssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anihilacions catastròfiques, la darrera de les quals va ser al diluvi universal. Es va fixar l'edat de la terra en 70000 anys i es van arribar a comptabilitzar fins a 27 creacions diferents.
Hui sabem que en el passat van viure espècies diferents de les actuals. Moltes es van extinguir sense deixar rastre i d'altres deixaren descendents més o menys modificats
