Els renyons estan formats per unitats independents microscopiques anomenades nefrones.
La formació de l'orina consta de tres processos :
1-Filtració : Ocorre en el glomerul passant l'aigua i xicotetes molècules dissoltes en la sang a la càpsula de la nefrona. La sang es filtra en la capsula gracies a la pressió sanguinea. Es calcula que pasen 180 litres diaris pero només s'orina entre 2 i 3 litres.
2- Reabsorció : Es reabsorbixen i tornen a passar la sang molècules utils per al organisme.La sang, que s'ha fet espesa atrau i recupera l'aigua dels tubuls i part de les substancies profitoses.
3-Secreció : Consisteix en el pas dels ions des dels capil.lars cap a l'interior del tubul. Altres substancies es recuperen gracies a que les cel.lules de la paret del tub les bombegen a la sang. En aquest proçes es el que gasta mes energia.
COMPOSICIÓ DE L'ORINA :
La orina se forma apartir del plasma de la sang, amb ella es eliminen substancies de rebuig.
Es un liquid groc, transparent, que conté 95% de aigua i un 5% de substancies dissoltes.
Entre eixes substancies es troba:
-Urea
-Creatinina
-Acid Uric
-Sals
-Pigments
Apunts :
-Els renyons gasten molta energia, un 30% aproximadament.
-Els renyons i el cervell funcionen sempre
-Els renyons regulen la concentració de la sal, la sang necessita sodi.
Proces de la formació de l'orina
Estela Luján Harand
sábado, 5 de abril de 2014
martes, 1 de abril de 2014
Treball Transplantament de Renyo
TRANSPLANTAMENT DE RENYO
El transplantament de renyó o transplantament renal és el transplantament d'un renyó en un pacient amb malaltia avançada. Depenent de la font de l'òrgan receptor, el transplant de renyó és típicament classificat com a donant difunt o com a donant viu. Els transplantaments renals de donants vius es caracteritzen més a fons com a transplantament emparentat geneticament o transplantament no emparentat, depenent de si hi ha o no una relació biologica entre el donant i el receptor
HISTORIA :
Els primers trasplantaments de ronyó reeixits van ser fets en Boston i Paris en 19654. El trasplantament va ser fet entre els bessons identics, per a eliminar qualsevol problema d'una reacció immunee. La popularización del trasplantament renal va ser lenta. Per exemple, el primer trasplantament de ronyó en el
Regne Unit. . El ronyó era l'òrgan més fàcil a trasplantar, doncs la prova de compatibilidad de teixits era simple, l'òrgan era relativament fàcil d'extirpar i implantar, els donants vius podien ser usats sense dificultat, i en cas de fallada, la analisi renal estava disponible des dels anys 1040. La prova de compatibilidad de teixits és essencial per a l'èxit, les primeres temptatives en els anys 1950 en persones que patien la malaltia de Bright havien estat molt poc reeixides. El trasplantament va ser fet pel Dr. Joseph Edwart Murray , qui va rebre el premi nobel de medicina en 1990. El donant està viu encara en data de 2005; el receptor va morir vuit anys després del trasplantament.
INDICACIONS :
Les malalties comunes inclouen la hpertensió, infeccions, diabetes etc... La majoria de transplantaments renals està hemodialisis on el moment del transplantament.
CONTRADICCIONS :
Hi ha poques desdes de transplantaments en persones de 80 anys i molts centres no transplanten dits pacients.
FONTS DE RENYONS :
Al voltant la meitat dels trasplantaments del ronyó són de donants vius. L'altra meitat són de donants morts. Ja que els medicaments per a prevenir el rebuig són tan efectius, els donants no necessiten ser genéticamente similars al receptor.
- Donants vius:
Els donants vius potencials són curosament avaluats en el seu fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisión però la donació viva cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscópica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius van extremadament bé en comparació dels donants morts.
-Donants morts :
Poden ser dividits en dos grups :
-Donants de mort celebral
-Donants de cor que no batega
OPERACIÓ :
La cirurgia del trasplantament dura a prop de 3 hores. El ronyó del donant serà col·locat en el baix abdomen. Els gots sanguinis del ronyó del donant seran connectats amb les artèries i venes en el cos receptor. Una vegada fet això, la sang torna a fluir a través del ronyó, minimitzant-se el temps d'isquemia. En la majoria dels casos, el ronyó aviat començarà a produir l'orina . Ja que l'orina és estèril, aquesta no té cap efecte en l'operació. L'últim pas és connectar l'uréter del ronyó del donant amb la vejiga del receptor.
El ronyó nou normalment comença a funcionar immediatament després de la cirurgia, però depenent de la qualitat de l'òrgan aquest pot trigar alguns dies (ronyó vague). L'estada habitual del receptor en l'hospital està entre 4 i 7 dies. Si es presenten complicacions, es poden administrar medicines addicionals per a ajudar al ronyó a produir orina.
Les medicines són usades per a suprimir el sistema immune i evitar el rebuig del ronyó del donant. Aquestes medicines han de ser preses de per vida pel pacient. Avui, el tractament més comú de medicaments és: tacrolimus, mycophenolate, i prednisone. Alguns pacients poden prendre ciclosporin, rapamycin, o azathioprine, en lloc dels primers.
El rebuig agut pot ocórrer en el 10% al 25% de les persones durant els primers 60 dies després del trasplantament. El rebuig no significa la pèrdua de l'òrgan, sinó que pot requerir un tractament addicional.
PROGNOSIS
Estudis recents han indicat que el trasplantament de ronyó és un procediment per a allargar la vida. El pacient tipus viurà entre 10 a 15 anys més amb un trasplantament de ronyó que romanent en diálisis. Els anys de vida guanyats són més per a pacients més joves, però fins i tot els pacients de 75 anys, l'el grup d'edat més avançada per al qual hi ha dades, guanyen un promedio de 4 anys de vida amb un trasplantament de ronyó. La qualitat de vida augmenta, desapareixent problemes relacionats amb la diálisis com la restricció de líquids, la dieta estricta, el cansament, les enrampades, l'afonía ...
Alguns estudis semblen suggerir que quant més temps hagi romàs un pacient en diálisis abans del trasplantament, menys temps durarà el ronyó. No està clar per què ocorre això, però subratlla la necessitat de remetre ràpidament a un programa de trasplantament a un pacient una vegada detectada la insuficiència renal crònica. Idealmente, el trasplantament renal ha de produir-se abans que el pacient comenci en diálisis.
Estela Lujan Harand
El transplantament de renyó o transplantament renal és el transplantament d'un renyó en un pacient amb malaltia avançada. Depenent de la font de l'òrgan receptor, el transplant de renyó és típicament classificat com a donant difunt o com a donant viu. Els transplantaments renals de donants vius es caracteritzen més a fons com a transplantament emparentat geneticament o transplantament no emparentat, depenent de si hi ha o no una relació biologica entre el donant i el receptor
HISTORIA :
Els primers trasplantaments de ronyó reeixits van ser fets en Boston i Paris en 19654. El trasplantament va ser fet entre els bessons identics, per a eliminar qualsevol problema d'una reacció immunee. La popularización del trasplantament renal va ser lenta. Per exemple, el primer trasplantament de ronyó en el
Regne Unit. . El ronyó era l'òrgan més fàcil a trasplantar, doncs la prova de compatibilidad de teixits era simple, l'òrgan era relativament fàcil d'extirpar i implantar, els donants vius podien ser usats sense dificultat, i en cas de fallada, la analisi renal estava disponible des dels anys 1040. La prova de compatibilidad de teixits és essencial per a l'èxit, les primeres temptatives en els anys 1950 en persones que patien la malaltia de Bright havien estat molt poc reeixides. El trasplantament va ser fet pel Dr. Joseph Edwart Murray , qui va rebre el premi nobel de medicina en 1990. El donant està viu encara en data de 2005; el receptor va morir vuit anys després del trasplantament.
INDICACIONS :
Les malalties comunes inclouen la hpertensió, infeccions, diabetes etc... La majoria de transplantaments renals està hemodialisis on el moment del transplantament.
CONTRADICCIONS :
Hi ha poques desdes de transplantaments en persones de 80 anys i molts centres no transplanten dits pacients.
FONTS DE RENYONS :
Al voltant la meitat dels trasplantaments del ronyó són de donants vius. L'altra meitat són de donants morts. Ja que els medicaments per a prevenir el rebuig són tan efectius, els donants no necessiten ser genéticamente similars al receptor.
- Donants vius:
Els donants vius potencials són curosament avaluats en el seu fonaments mèdics i psicològics. Això assegura que el donant està en bona forma per a la cirurgia i no té cap malaltia del ronyó, mentre que es confirma que el donant és purament altruista. Tradicionalment, el procediment per al donant ha estat a través d'una incisión però la donació viva cada vegada més ha procedit per cirurgia laparoscópica. Això redueix el dolor i accelera volta al treball per al donant amb efecte mínim sobre el resultat del ronyó. En forma total, els receptors de ronyons de donants vius van extremadament bé en comparació dels donants morts.
-Donants morts :
Poden ser dividits en dos grups :
-Donants de mort celebral
-Donants de cor que no batega
OPERACIÓ :
La cirurgia del trasplantament dura a prop de 3 hores. El ronyó del donant serà col·locat en el baix abdomen. Els gots sanguinis del ronyó del donant seran connectats amb les artèries i venes en el cos receptor. Una vegada fet això, la sang torna a fluir a través del ronyó, minimitzant-se el temps d'isquemia. En la majoria dels casos, el ronyó aviat començarà a produir l'orina . Ja que l'orina és estèril, aquesta no té cap efecte en l'operació. L'últim pas és connectar l'uréter del ronyó del donant amb la vejiga del receptor.
El ronyó nou normalment comença a funcionar immediatament després de la cirurgia, però depenent de la qualitat de l'òrgan aquest pot trigar alguns dies (ronyó vague). L'estada habitual del receptor en l'hospital està entre 4 i 7 dies. Si es presenten complicacions, es poden administrar medicines addicionals per a ajudar al ronyó a produir orina.
Les medicines són usades per a suprimir el sistema immune i evitar el rebuig del ronyó del donant. Aquestes medicines han de ser preses de per vida pel pacient. Avui, el tractament més comú de medicaments és: tacrolimus, mycophenolate, i prednisone. Alguns pacients poden prendre ciclosporin, rapamycin, o azathioprine, en lloc dels primers.
El rebuig agut pot ocórrer en el 10% al 25% de les persones durant els primers 60 dies després del trasplantament. El rebuig no significa la pèrdua de l'òrgan, sinó que pot requerir un tractament addicional.
PROGNOSIS
Estudis recents han indicat que el trasplantament de ronyó és un procediment per a allargar la vida. El pacient tipus viurà entre 10 a 15 anys més amb un trasplantament de ronyó que romanent en diálisis. Els anys de vida guanyats són més per a pacients més joves, però fins i tot els pacients de 75 anys, l'el grup d'edat més avançada per al qual hi ha dades, guanyen un promedio de 4 anys de vida amb un trasplantament de ronyó. La qualitat de vida augmenta, desapareixent problemes relacionats amb la diálisis com la restricció de líquids, la dieta estricta, el cansament, les enrampades, l'afonía ...
Alguns estudis semblen suggerir que quant més temps hagi romàs un pacient en diálisis abans del trasplantament, menys temps durarà el ronyó. No està clar per què ocorre això, però subratlla la necessitat de remetre ràpidament a un programa de trasplantament a un pacient una vegada detectada la insuficiència renal crònica. Idealmente, el trasplantament renal ha de produir-se abans que el pacient comenci en diálisis.
Estela Lujan Harand
martes, 25 de marzo de 2014
Classe molt ben aprofitada! 25/03/2014 Biologia
Hui pedro a volgut aprofitar la classe diptamos unes cuantes preguntes que possiblement pugen estar en el examen:
Pregunta 1 : Diferencies entre les arteries, venes i capilars
Arteries: Vasos sanguinis de pared grossa i blanca que son elastiques i porten sang a pressió desde el cor fins els organs. Gracies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang
Venes: Vasos sanguinis de color rosat, plastiques de pared prima, porten sang sense pressió desde els organs fins el cor.
- Entre una arteria i una vena del mateix ordre (al coll pugen les arteries carotides i baixen les venes jugulars) la vena es mes ampla i de pared mes prima.
Capilar: Vasos sanguinis molt prims per teixirs epitelials monoestratificats. Es l'unic lloc per on la sang pot travessar per a deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el dioxid de carboni i les substancies de rebuig.
Pregunta 2 : Recorregut de la sang del meu dit cor fins el polze del peu :
La sang que es troba al dit de la ma sense pressió retorna per venes que es van reunint fins colmar les venes cabes superior i inferior que entren a la auricula dreta(sense pressió, sense oxigen, amb substancies de rebuig i aliments) De la auricula pasa al ventricle dret i es impulsa a pressió per la arteria pulmonar. es capitalitza al voltant del alvèols perdenr pressió i deixa el dioxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió amb oxigen) torna al cor per les venes pulmonars i entra per la auricula esquerra. Pasa al ventricle esquerre i es impulsada per la arteria aorta.
Aquesta imatge es l'esquema que Pedro a posat en la pissarra mentres ens explicava la resposta de aquesta pregunta :
La pregunta tres encara no la e contestat, la fare despres
Estela Lujan .
Pregunta 1 : Diferencies entre les arteries, venes i capilars
Arteries: Vasos sanguinis de pared grossa i blanca que son elastiques i porten sang a pressió desde el cor fins els organs. Gracies a la seua elasticitat mantenen la pressió i permeten avançar la sang
Venes: Vasos sanguinis de color rosat, plastiques de pared prima, porten sang sense pressió desde els organs fins el cor.
- Entre una arteria i una vena del mateix ordre (al coll pugen les arteries carotides i baixen les venes jugulars) la vena es mes ampla i de pared mes prima.
Capilar: Vasos sanguinis molt prims per teixirs epitelials monoestratificats. Es l'unic lloc per on la sang pot travessar per a deixar l'oxigen i els nutrients i arreplegar el dioxid de carboni i les substancies de rebuig.
Pregunta 2 : Recorregut de la sang del meu dit cor fins el polze del peu :
La sang que es troba al dit de la ma sense pressió retorna per venes que es van reunint fins colmar les venes cabes superior i inferior que entren a la auricula dreta(sense pressió, sense oxigen, amb substancies de rebuig i aliments) De la auricula pasa al ventricle dret i es impulsa a pressió per la arteria pulmonar. es capitalitza al voltant del alvèols perdenr pressió i deixa el dioxid de carboni i agafant oxigen(amb pressió amb oxigen) torna al cor per les venes pulmonars i entra per la auricula esquerra. Pasa al ventricle esquerre i es impulsada per la arteria aorta.
Aquesta imatge es l'esquema que Pedro a posat en la pissarra mentres ens explicava la resposta de aquesta pregunta :
La pregunta tres encara no la e contestat, la fare despres
Estela Lujan .
martes, 4 de marzo de 2014
TREBALL, Endoscopia
Una endocopia es una técnica diagnóstica, utilitzada sobretot en medicina, que consisteix en la introducció d'una camera o lent dins de un tub o endoscopi a través d'un orifici natural, una incisió quirúrgica o una lesió per a la visualització d'un organ buit o cavitat corporal
Varem vore el video de endoscopia que li varen fer a pedro, fa uns cuants anys. Ens montra per on duen la camareta per veure tot lo que hi ha al interior del nostre cos, també es veu clarament com en un moment n'hian unes pises que son les que agarren una mostra, per veure el mal que esta fent
Video de endoscopia
Varem vore el video de endoscopia que li varen fer a pedro, fa uns cuants anys. Ens montra per on duen la camareta per veure tot lo que hi ha al interior del nostre cos, també es veu clarament com en un moment n'hian unes pises que son les que agarren una mostra, per veure el mal que esta fent
Video de endoscopia
lunes, 3 de marzo de 2014
Resum de el video "SUPER SIZE ME"
Aquest video es un documental que te lloc a Estats Units, on casi 100 millons de americans tenen sobrepes, es el pais en mes proporció de sobrepes mundial
En aquest documental el xic Morgan, durant un periode de 30 dies realitza un experiment que consisteix alimentarse durant les tres vegades que menjem al dia a base de aliments del Macdonals. Tomava tot amb el tamany gran, sempre que li ofrecien, amb la obligació de menjar tots el productes del menu almenys una vegada, i realitzara poca activitat fisica.
Abans de escomençar el experiment , Morgan prenia una dieta variada. Era una persona sana y prima, de 1.90 m i de una estatura de 85,4 kg. Paso una revision cardiologo, un endocri i un metge de medicina general, on li deien que la seua salut es bona, ya que els analisis donen com a resultat bo.
Aparte de tot aquest experiment Morgan es va proposar caminar molt tots el dies.
Els primers dies li varen sentar mal i va tindre que vomitar, tenia dolor de cap, canvis de humor i danys al higado.
Cuant quedaven mes o menys 10 dies per acabar ya no volia menjar mes de Macdonals.
Va arribar un moment en que la vida de Morgan corria perill, li costava respirar, consulta al seu metge i le diu que deu de deixar el experiment que esta fent ya que es molt perillos per a la seua salut. La seua novia estava molt preocupada per ell.
Tot abans de aço Morgan va eixir al carrer per a parlar amb els amercians, preguntanli amb la frequencia que ells anaven a Macdonals. També es mostra la quantitat de persones obeses que hi ha i tambè es mostra els preus que tenen els productes al Macdonals. Morgan va en busca de veure si havia algun cartel amb les calories i tot allo dels productes de Macdonals, cosa que no hi havia.
Finalment Morgana acaba el seu experiment, els metges es queden sorprenguts
La conclusió de aquest video que a fet Morgan es per a denunciar totes les empreses de menjar rapit a costa del amercians, ofrecent els productes als colegis i cridant la atenció del xiquets menuts.
Macondals als 6 messos va anunciar que eliminava el menu Super Size(menu gegant)
Super Size Me
martes, 28 de enero de 2014
Ya que hui no ha hagut llum, hem avançat molt i e obtingut alguns apunts sobre la classe de hui :
Nutrició i Alimentació
- Diferencia entre la Alimentació i Nutrició
La diferencia esque la funció de Alimentació es voluntaria i el proces de Nutrició no
1 INTRODUCCIÓ :
La Alimentació : És un concepte cultural ; Triem el que mengem. Per exemple es por estar bé nodrit amb diferents aliments.
America: Dacsa
Europa: Blat i pasta
Àsia: Arros
Nutricio : És un proçes fisiologic no voluntari, despres d'engolir no controlem lo que pasa al nostre cos fins que s'extrauen els nutrients dels aliments fins que arriben a les nostres cel.lules.
2 METABOLISME :
Metabolisme : Conjunt de reaccions quimiques que ocorren al nostre organisme . Dos tipus :
- Metabolisme plastic : Son les reaccions que ens fan creixer
- Metabolisme energetic : Son les reaccions que ens permeten mantindrens ordenats i mourens
Metabolisme basal : El requeriment energetic mitja son 2500 kilokalories.
S'anomena metabolisme basal al requeriment d'una persona(Sense cap activitat, en coma)
Nutrició i Alimentació
- Diferencia entre la Alimentació i Nutrició
La diferencia esque la funció de Alimentació es voluntaria i el proces de Nutrició no
1 INTRODUCCIÓ :
La Alimentació : És un concepte cultural ; Triem el que mengem. Per exemple es por estar bé nodrit amb diferents aliments.
America: Dacsa
Europa: Blat i pasta
Àsia: Arros
Nutricio : És un proçes fisiologic no voluntari, despres d'engolir no controlem lo que pasa al nostre cos fins que s'extrauen els nutrients dels aliments fins que arriben a les nostres cel.lules.
2 METABOLISME :
Metabolisme : Conjunt de reaccions quimiques que ocorren al nostre organisme . Dos tipus :
- Metabolisme plastic : Son les reaccions que ens fan creixer
- Metabolisme energetic : Son les reaccions que ens permeten mantindrens ordenats i mourens
Metabolisme basal : El requeriment energetic mitja son 2500 kilokalories.
S'anomena metabolisme basal al requeriment d'una persona(Sense cap activitat, en coma)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)