Ecologia ( El camí de la matèria )

                         El camí de la matèria i l'energia.

S'anomenen relacions tròfiques les relacions de dependència que s'estableixen entre els diversos organismes d'un ecosistema.
Per a representar gràficament la transfèrencia de matèria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema, es fan servir esquemes que anomenem cadenes tròfiques. En aquests esquemes, per mitjà de flexes, s'hi indica la drecció que segueix la matèria i ñ'energia des dels éssers autòtrofs fins al descomponedors, passant per consumidors primaris i secundaris.

Les cadenes tròfiques només il.lustren una de les nombroses possibilitats de la transferència màteria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema. En la realitat, aquesres relacions són més complexes-

Per a reprensentar totes les interrelacions tròfiques entre els components d'un ecosistema s'utilitzen les xàrcies tròfiques.

 Una xàrcia trica és un conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes le spossibles relacions alimentàries que es donen entre els organismes d'un ecosistema

EL FIXISME I EL CATASTROFISME

                LA TEORIA FIXISTA

El fixisme va ser la teoria dominant fins que va sorgir l'evolucionisme, en el segle XIX.

A causa, d'aixoò, Darwin no va publicar immediatament els seus assajos sobre les teories evolutives. Va ser a partir dels seus contacts amb Wallace, que havia arribat a les conclusions similars, que es va decidir a fer públiques les seues idees sobre l'evolució de les espècies.

Els principis de la teoria fixista continuen molt arrelats en certs sector de la societat, en països com els EUA, fins al punt que els continguts educatius sobre biologia evolutiva no estan permesos en alguns centres educatius.

                                                        FIXISME 

La teoria fixista o fixisme va tenir un gran credibilitat durant segles, que es considerava que totes les espècies eres invariables(fixes) i que van ser creades al començament dels temps.

Els fòssils es consideraven( pedres que pareixen copinyes o ossos ) i espècies que van desaparéixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb els èssers actuals.

                                                                          CATASTROFISME

La teoria de les creacions successives o teoria catastrofista, va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la terra ha estat poblada per una succesió de flores i faunes independents entre si.

Aquests èssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anihilacions catastròfiques, la darrera de les quals va ser al diluvi universal. Es va fixar l'edat de la terra en 70000 anys i es van arribar a comptabilitzar fins a 27 creacions diferents.
Hui sabem que en el passat van viure espècies diferents de les actuals. Moltes es van extinguir sense deixar rastre i d'altres deixaren descendents més o menys modificats

VALORACIÓ DE LA BIODIVERSITAT COM A RESULTAT DEL PROCÉS EVOLUTIU I ACTIVITATS HUMANES QUE REDUEIXEN LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

La biodiversitat, és el resultat de l'evolució biòlogica, que va començar fa més de 3500 milions d'anys i continua actualment.

La biodiversitat representa un capital natual, l'ús i el benefici del qual han contribuït al desemvolupament de la cultura humana, i és una font potencial per a satisfer necessitats futures. Els beneficis són una font potencial per a satisfer necessitats futures. Els beneficis són incomptables, com ara l'obtenció d'aliments variats, medicines i moltes altres substàncies d'interes. Des del punt de vista ecològic, la diversitat biològica intervé en el reciclatge dels nutrients de tots el ecosistemes

La diversitat biologica es la varietat de formes de vida i d'adaptacions dels organismes a l'ambient que trobem en la biosfera. Se sol cridar també biodiversitat i constituix la gran riquea de la vida del planeta.

Els organismes que han habitàt la Terra des de l'aparicio de la vida fins l'actualitat han segut molt variats. Els sers vius han anat evolucionant continuament, formant-se noves especies a la volta que atres anaven extinguinse. 

Els distints tipos de sers vius que poblegen  nostre planeta en l'actualitat son resultat d'este proces d'evolucio i diversificacio unida a l'extincio de millons d'especies. Se calcula que soles sobreviuen en l'actualitat al voltant del 1% de les especies que alguna volta han habitàt la Terra. El proces d'extincio es, per tant, alguna cosa natural, pero els canvis que els humans estem provocant en l'ambient en els ultims segles estan accelerant molt perillosament el ritme d'extincio d'especies. S'està disminuint alarmantment la biodiversitat. 

Diverses Activitats

• Agricultura i ramaderia : Desboscament de terres i desplaçament de la vida silvestre per a bestiar domèstic. Ûs intensiu de pesticides i introducció de la monocultura de productes comercials.
• Piscicultura : Alteració dels llocs naturals de reproducció o cris i introducció d'espècies exòtiques en ecosistemes aquàtics naturals.
• Activitats forestals : Construcció de vies d'accés, explotació forestal intensiva i establiment d'indústries per a productes forestals.
• Dragatge i rebliment : En terres humides de costa o interiors
• Desviacions de l'aigua, inundacions, desboscament i altresTransformacions d'àrees naturals, que modifiquen profundament l'hàbitat de moltes èspecies.
• Transport : Construcció de camins,canals, ponts i ferrocarils, i canalització dels rius.
• Projectes industrials :En general, que contaminen l'aire, l'aigua o el sòl.

La construcció d'una autopista crea una barrera que impedeix que les espècies s'encreuen.

LES MUTACIONS I LA VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL.

LES MUTACIONS, FONT DE LA VARIABILITAT

Les mutacions són canvis en el material genètic (ADN) d'un ésser viu. Contitueixen la matèria primera de l'evolució, perquè proporcionen nous gens que son l'origen de les diferències entre individus, o variabilitat. Quan les mutacions es produeixen en les cèl.lules que formen gàmetes, es transmeten a la descèndencia. 
Els individus que presenten mutacions s'anomenen mutants.

LES MUTACIONS NOMÉS S'ESDEVENEN A L'ATZAR.

Els coneixement actuals sobre la genètica demostren que els organismes no poden modificar la informació que contenen els seus gens, per la qual cosa no poden transmetre els caràcters adquirits al llarg de la vida. També s'ha demostrat que les mutacions no apareixen com a resposta a una necesitat adaptiva dels organismes a l'ambient ; es produeixen sempre a l'atzar  i independentment de si causen un benefici o un perjudici a l'organisme i a la seua descendència.

 Una mutació fortuïta va originar el pelatge blanc de les llebres de les neus. Va tenir un gran valor adaptatiu i va ser afavorida per la selecció natural.

VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL

Els individus d'una població experimenten mutacions i recombinacions que augmenten la variabilitat entre ells. Determinades mutacions originen modificacions que permeten que l'organisme estiga més ben adaptat al seu ambient, mentre que altres mutacions produeixen variacions perjudicials.

Els organismes més ben adaptats al medi són els que es produeixen més i transmeten així les mutacions als seus descendents, mentre que els més mal adaptats van desepareixent. La selecció natural preserva les variacions favorables i n'elimina les desfavorables.

La selecció natural no esta guiada per cap objectiu. No hi ha  variacions genètiques millors que altres en sentit absolut, ja que tot depén de les caracteristiques de l'ambient. El que en un moment absolut és favorable pot ser que no ho siga en un altre moment.

Entre els components d'una població hi ha variacions que permeten als individus identificar les seues parelles o les seues cries.

Penultima classe te treball monografic 27/05/1999

Hui en la penultima classe de treball monografic he estat rematant alguns detalls que hem quedavel de l'ultima classe y he seguit amb altra pagina com la de enllaços externs i bibliografic. També Encarna me ha aceptat que puga posar informació sobre uns conegut meus estudiants en el Pais Basc en el centre Musikene, i en especial destacar el meu amic Ricardo que interpreta la viola.

Les teories Darximistes i el Neodarwinisme

                          Les teories darwinistes.

Cap al segle XIX, Charles Darwin va donar a coneixer la seua teoria, molt polèmica en el seu moment, ja que intentava explicar l'evolució biològica : La teoria de la selecció natural.

LA TEORIA DE LA SELECCIÓ NATURAL

Arguments de la teoria de l'evolució 

• Els essers vius, produeixen una descendència molt nombrosa. Si tots sobrevisqueren, ompliriem la terra
• Amb la naturalesa, només prospera una minoria de els nascuts.
• Qualsevol població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries.
• Sobreviuen els més aptes adaptats al medi que els envolta. Els supervivents son els que triomfen en la lluita per l'exsistència, en la competencia de aconseguir l'aliment, en la fugida dels depredadors...
• La naturalesa selecciona els individus amb peculiaritats quant a la constitució o el comportament, producte de els caràcters adaptius favorables.

                         Neodarwinisme.

El neodarwinisme, o teoria sintètica de l'evolució, naix cap al 1930 de la unió de la teoria darwinista de la selecció natural amb els coneixements de la genètica i altres ciències biològiques.
Aquesta teoria ha resultat molt fructifera i admesa per la majoria de científics.

Hui, sabem que només les diferències hereditàries ´són la matèria primera de l'evolució, ja que estan sotmeses a la selecció natural. Aquest procés, que acumulativament sobre petites variacions, por produir canvis evolutius importants.

El neodarwinisme afirma que les mutacions i la selecció natural es complementen entre si, i que cap d'aquestos dos processos, per si mateix, no pot donar lloc a un canvi evolutiu.

Mutacions : Són canvis en el material genètic, es a dir, en el ADN d'un èsser viu.

Teoria de la generació espontània i la seua falsedat

                      Generació espontània i la seua falsedat

La teoria de la generació espontanea va creure durant segles que els éssers vius naixen espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Aquestes creences es basaven en observacions com per exemple cucs que naixen del fanc o insectes de la carn en descomposició.

El primer científic que va qüestionar la teoria de la generació espontània va ser Francesco Redi (1626-1697)

Redi volia demostrar que les larves de mosca apareixien en la carn en descomposició provenien de les mosques i no de la carn. 

Per a comprovar-ho, va col.locar trossos de carn en uns quants pots i en va tapar uns amb un pergamí i uns altres amb una tela que deixava passar láire pero no les mosques.

Al cap d'uns dies soles apareixien larves i mosques als pots destapats. Va recollir les larves i va observar que, després d'un cert temps, es transformaven en mosques. L'italià Redi va concloure que les larves no procedien de la carn.

En el s.XIX , Louis Pasteur (1822-1895) va demostrar que la teoria de la generació espontània era falsa. Va demostrar que els microorganismes presents en l'aire són els que mes descomponen en els medis de cultiu. Si es feien servir recipents esterilitzats i s'hi impedia l'entrada d'aire, els medis de cultiu es mantenien intactes indefinidament.

Experiment de Louis Pasteur

Pasteur va concloure que tot ésser viu, independentment de la seua grandària, prové d'un altre ésser viu, Pero, no sabia com aparegueren els primers ésser vius.