El camí de la matèria i l'energia.
S'anomenen relacions tròfiques les relacions de dependència que s'estableixen entre els diversos organismes d'un ecosistema.
Per a representar gràficament la transfèrencia de matèria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema, es fan servir esquemes que anomenem cadenes tròfiques. En aquests esquemes, per mitjà de flexes, s'hi indica la drecció que segueix la matèria i ñ'energia des dels éssers autòtrofs fins al descomponedors, passant per consumidors primaris i secundaris.
Les cadenes tròfiques només il.lustren una de les nombroses possibilitats de la transferència màteria i d'energia entre els organismes d'un ecosistema. En la realitat, aquesres relacions són més complexes-
Per a reprensentar totes les interrelacions tròfiques entre els components d'un ecosistema s'utilitzen les xàrcies tròfiques.
Una xàrcia trica és un conjunt de cadenes tròfiques interconnectades que expressen totes le spossibles relacions alimentàries que es donen entre els organismes d'un ecosistema
martes, 2 de junio de 2015
EL FIXISME I EL CATASTROFISME
LA TEORIA FIXISTA
El fixisme va ser la teoria dominant fins que va sorgir l'evolucionisme, en el segle XIX.
A causa, d'aixoò, Darwin no va publicar immediatament els seus assajos sobre les teories evolutives. Va ser a partir dels seus contacts amb Wallace, que havia arribat a les conclusions similars, que es va decidir a fer públiques les seues idees sobre l'evolució de les espècies.
Els principis de la teoria fixista continuen molt arrelats en certs sector de la societat, en països com els EUA, fins al punt que els continguts educatius sobre biologia evolutiva no estan permesos en alguns centres educatius.
FIXISME
La teoria fixista o fixisme va tenir un gran credibilitat durant segles, que es considerava que totes les espècies eres invariables(fixes) i que van ser creades al començament dels temps.
Els fòssils es consideraven( pedres que pareixen copinyes o ossos ) i espècies que van desaparéixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb els èssers actuals.
CATASTROFISME
La teoria de les creacions successives o teoria catastrofista, va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la terra ha estat poblada per una succesió de flores i faunes independents entre si.
Aquests èssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anihilacions catastròfiques, la darrera de les quals va ser al diluvi universal. Es va fixar l'edat de la terra en 70000 anys i es van arribar a comptabilitzar fins a 27 creacions diferents.
Hui sabem que en el passat van viure espècies diferents de les actuals. Moltes es van extinguir sense deixar rastre i d'altres deixaren descendents més o menys modificats
El fixisme va ser la teoria dominant fins que va sorgir l'evolucionisme, en el segle XIX.
A causa, d'aixoò, Darwin no va publicar immediatament els seus assajos sobre les teories evolutives. Va ser a partir dels seus contacts amb Wallace, que havia arribat a les conclusions similars, que es va decidir a fer públiques les seues idees sobre l'evolució de les espècies.
Els principis de la teoria fixista continuen molt arrelats en certs sector de la societat, en països com els EUA, fins al punt que els continguts educatius sobre biologia evolutiva no estan permesos en alguns centres educatius.
FIXISME
La teoria fixista o fixisme va tenir un gran credibilitat durant segles, que es considerava que totes les espècies eres invariables(fixes) i que van ser creades al començament dels temps.
Els fòssils es consideraven( pedres que pareixen copinyes o ossos ) i espècies que van desaparéixer per catàstrofes diverses, però sense relació amb els èssers actuals.
CATASTROFISME
La teoria de les creacions successives o teoria catastrofista, va intentar fer compatible el fixisme amb l'existència dels fòssils. Segons aquesta teoria, la terra ha estat poblada per una succesió de flores i faunes independents entre si.
Aquests èssers vius eren producte d'actes creadors seguits d'anihilacions catastròfiques, la darrera de les quals va ser al diluvi universal. Es va fixar l'edat de la terra en 70000 anys i es van arribar a comptabilitzar fins a 27 creacions diferents.
Hui sabem que en el passat van viure espècies diferents de les actuals. Moltes es van extinguir sense deixar rastre i d'altres deixaren descendents més o menys modificats
domingo, 31 de mayo de 2015
VALORACIÓ DE LA BIODIVERSITAT COM A RESULTAT DEL PROCÉS EVOLUTIU I ACTIVITATS HUMANES QUE REDUEIXEN LA DIVERSITAT BIOLÒGICA
La biodiversitat, és el resultat de l'evolució biòlogica, que va començar fa més de 3500 milions d'anys i continua actualment.
La biodiversitat representa un capital natual, l'ús i el benefici del qual han contribuït al desemvolupament de la cultura humana, i és una font potencial per a satisfer necessitats futures. Els beneficis són una font potencial per a satisfer necessitats futures. Els beneficis són incomptables, com ara l'obtenció d'aliments variats, medicines i moltes altres substàncies d'interes. Des del punt de vista ecològic, la diversitat biològica intervé en el reciclatge dels nutrients de tots el ecosistemes
La diversitat biologica es la varietat de formes de vida i d'adaptacions dels organismes a l'ambient que trobem en la biosfera. Se sol cridar també biodiversitat i constituix la gran riquea de la vida del planeta.
Els organismes que han habitàt la Terra des de l'aparicio de la vida fins l'actualitat han segut molt variats. Els sers vius han anat evolucionant continuament, formant-se noves especies a la volta que atres anaven extinguinse.
Els distints tipos de sers vius que poblegen nostre planeta en l'actualitat son resultat d'este proces d'evolucio i diversificacio unida a l'extincio de millons d'especies. Se calcula que soles sobreviuen en l'actualitat al voltant del 1% de les especies que alguna volta han habitàt la Terra. El proces d'extincio es, per tant, alguna cosa natural, pero els canvis que els humans estem provocant en l'ambient en els ultims segles estan accelerant molt perillosament el ritme d'extincio d'especies. S'està disminuint alarmantment la biodiversitat.
Diverses Activitats
- Agricultura i ramaderia : Desboscament de terres i desplaçament de la vida silvestre per a bestiar domèstic. Ûs intensiu de pesticides i introducció de la monocultura de productes comercials.
- Piscicultura : Alteració dels llocs naturals de reproducció o cris i introducció d'espècies exòtiques en ecosistemes aquàtics naturals.
- Activitats forestals : Construcció de vies d'accés, explotació forestal intensiva i establiment d'indústries per a productes forestals.
- Dragatge i rebliment : En terres humides de costa o interiors
- Desviacions de l'aigua, inundacions, desboscament i altresTransformacions d'àrees naturals, que modifiquen profundament l'hàbitat de moltes èspecies.
- Transport : Construcció de camins,canals, ponts i ferrocarils, i canalització dels rius.
- Projectes industrials :En general, que contaminen l'aire, l'aigua o el sòl.
La construcció d'una autopista crea una barrera que impedeix que les espècies s'encreuen.
jueves, 28 de mayo de 2015
LES MUTACIONS I LA VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL.
LES MUTACIONS, FONT DE LA VARIABILITAT
Les mutacions són canvis en el material genètic (ADN) d'un ésser viu. Contitueixen la matèria primera de l'evolució, perquè proporcionen nous gens que son l'origen de les diferències entre individus, o variabilitat. Quan les mutacions es produeixen en les cèl.lules que formen gàmetes, es transmeten a la descèndencia.
Els individus que presenten mutacions s'anomenen mutants.
LES MUTACIONS NOMÉS S'ESDEVENEN A L'ATZAR.
Els coneixement actuals sobre la genètica demostren que els organismes no poden modificar la informació que contenen els seus gens, per la qual cosa no poden transmetre els caràcters adquirits al llarg de la vida. També s'ha demostrat que les mutacions no apareixen com a resposta a una necesitat adaptiva dels organismes a l'ambient ; es produeixen sempre a l'atzar i independentment de si causen un benefici o un perjudici a l'organisme i a la seua descendència.
Una mutació fortuïta va originar el pelatge blanc de les llebres de les neus. Va tenir un gran valor adaptatiu i va ser afavorida per la selecció natural.
VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL
Els individus d'una població experimenten mutacions i recombinacions que augmenten la variabilitat entre ells. Determinades mutacions originen modificacions que permeten que l'organisme estiga més ben adaptat al seu ambient, mentre que altres mutacions produeixen variacions perjudicials.
Els organismes més ben adaptats al medi són els que es produeixen més i transmeten així les mutacions als seus descendents, mentre que els més mal adaptats van desepareixent. La selecció natural preserva les variacions favorables i n'elimina les desfavorables.
La selecció natural no esta guiada per cap objectiu. No hi ha variacions genètiques millors que altres en sentit absolut, ja que tot depén de les caracteristiques de l'ambient. El que en un moment absolut és favorable pot ser que no ho siga en un altre moment.
Entre els components d'una població hi ha variacions que permeten als individus identificar les seues parelles o les seues cries.
Les mutacions són canvis en el material genètic (ADN) d'un ésser viu. Contitueixen la matèria primera de l'evolució, perquè proporcionen nous gens que son l'origen de les diferències entre individus, o variabilitat. Quan les mutacions es produeixen en les cèl.lules que formen gàmetes, es transmeten a la descèndencia.
Els individus que presenten mutacions s'anomenen mutants.
LES MUTACIONS NOMÉS S'ESDEVENEN A L'ATZAR.
Els coneixement actuals sobre la genètica demostren que els organismes no poden modificar la informació que contenen els seus gens, per la qual cosa no poden transmetre els caràcters adquirits al llarg de la vida. També s'ha demostrat que les mutacions no apareixen com a resposta a una necesitat adaptiva dels organismes a l'ambient ; es produeixen sempre a l'atzar i independentment de si causen un benefici o un perjudici a l'organisme i a la seua descendència.
Una mutació fortuïta va originar el pelatge blanc de les llebres de les neus. Va tenir un gran valor adaptatiu i va ser afavorida per la selecció natural.
VARIABILITAT I SELECCIÓ NATURAL
Els individus d'una població experimenten mutacions i recombinacions que augmenten la variabilitat entre ells. Determinades mutacions originen modificacions que permeten que l'organisme estiga més ben adaptat al seu ambient, mentre que altres mutacions produeixen variacions perjudicials.
Els organismes més ben adaptats al medi són els que es produeixen més i transmeten així les mutacions als seus descendents, mentre que els més mal adaptats van desepareixent. La selecció natural preserva les variacions favorables i n'elimina les desfavorables.
La selecció natural no esta guiada per cap objectiu. No hi ha variacions genètiques millors que altres en sentit absolut, ja que tot depén de les caracteristiques de l'ambient. El que en un moment absolut és favorable pot ser que no ho siga en un altre moment.
martes, 26 de mayo de 2015
Penultima classe te treball monografic 27/05/1999
Hui en la penultima classe de treball monografic he estat rematant alguns detalls que hem quedavel de l'ultima classe y he seguit amb altra pagina com la de enllaços externs i bibliografic. També Encarna me ha aceptat que puga posar informació sobre uns conegut meus estudiants en el Pais Basc en el centre Musikene, i en especial destacar el meu amic Ricardo que interpreta la viola.
Les teories Darximistes i el Neodarwinisme
Les teories darwinistes.
Cap al segle XIX, Charles Darwin va donar a coneixer la seua teoria, molt polèmica en el seu moment, ja que intentava explicar l'evolució biològica : La teoria de la selecció natural.
LA TEORIA DE LA SELECCIÓ NATURAL
Arguments de la teoria de l'evolució
- Els essers vius, produeixen una descendència molt nombrosa. Si tots sobrevisqueren, ompliriem la terra
- Amb la naturalesa, només prospera una minoria de els nascuts.
- Qualsevol població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries.
- Sobreviuen els més aptes adaptats al medi que els envolta. Els supervivents son els que triomfen en la lluita per l'exsistència, en la competencia de aconseguir l'aliment, en la fugida dels depredadors...
- La naturalesa selecciona els individus amb peculiaritats quant a la constitució o el comportament, producte de els caràcters adaptius favorables.
Neodarwinisme.
El neodarwinisme, o teoria sintètica de l'evolució, naix cap al 1930 de la unió de la teoria darwinista de la selecció natural amb els coneixements de la genètica i altres ciències biològiques.
Aquesta teoria ha resultat molt fructifera i admesa per la majoria de científics.
Hui, sabem que només les diferències hereditàries ´són la matèria primera de l'evolució, ja que estan sotmeses a la selecció natural. Aquest procés, que acumulativament sobre petites variacions, por produir canvis evolutius importants.
El neodarwinisme afirma que les mutacions i la selecció natural es complementen entre si, i que cap d'aquestos dos processos, per si mateix, no pot donar lloc a un canvi evolutiu.
Mutacions : Són canvis en el material genètic, es a dir, en el ADN d'un èsser viu.
lunes, 25 de mayo de 2015
Teoria de la generació espontània i la seua falsedat
Generació espontània i la seua falsedat
La teoria de la generació espontanea va creure durant segles que els éssers vius naixen espontàniament de la matèria orgànica en descomposició. Aquestes creences es basaven en observacions com per exemple cucs que naixen del fanc o insectes de la carn en descomposició.
El primer científic que va qüestionar la teoria de la generació espontània va ser Francesco Redi (1626-1697)
Redi volia demostrar que les larves de mosca apareixien en la carn en descomposició provenien de les mosques i no de la carn.
Per a comprovar-ho, va col.locar trossos de carn en uns quants pots i en va tapar uns amb un pergamí i uns altres amb una tela que deixava passar láire pero no les mosques.
Al cap d'uns dies soles apareixien larves i mosques als pots destapats. Va recollir les larves i va observar que, després d'un cert temps, es transformaven en mosques. L'italià Redi va concloure que les larves no procedien de la carn.
En el s.XIX , Louis Pasteur (1822-1895) va demostrar que la teoria de la generació espontània era falsa. Va demostrar que els microorganismes presents en l'aire són els que mes descomponen en els medis de cultiu. Si es feien servir recipents esterilitzats i s'hi impedia l'entrada d'aire, els medis de cultiu es mantenien intactes indefinidament.
Experiment de Louis Pasteur
Pasteur va concloure que tot ésser viu, independentment de la seua grandària, prové d'un altre ésser viu, Pero, no sabia com aparegueren els primers ésser vius.
martes, 19 de mayo de 2015
treball monografic 20.05.15
Hui en classe de treball monografic he fet l'apartat de els violinistes rellevants com son André Rieu per exeple, amb un poc de la seua biografia i acmpanyat per un imatge. Tambe he copiat el link d'alguna obra per a la viola i la classe que tindrem el proxim dia modificare algunes cosas y pense que acabare.
Espere que t'agrade :)
Espere que t'agrade :)
martes, 12 de mayo de 2015
TREBALL MONOGRAFIC
HUI EN CLASSE DE TREBALL MONOGRAFIC HE ACABAT L'APARTAT DE ELS ANTECEDENTS DE LA VIOLA , AFEGINT UN TIPUS DE VIOLA NOMENAT " LA VIOLA POMPOSA " ( NOMENADA AIXI PER EL SEU TAMANY I FORMA ) I A CONTINUACIÓ HE FET ALTRE PUNT QUE ES LA VIOLA MODERNA ON HE POSAT UN POC DE LA SEUA INFORMACIÓ I HISTORIA I AMB UNA IMATGE PANORAMICAS
ESPERE QUE T'AGRADE :)
ESPERE QUE T'AGRADE :)
martes, 5 de mayo de 2015
Treball monografic classe 06/05/2015
Hui a classe he acabat el apartat de la " viola de gamba i la viola d'arc " amb altre enllaç de la viola de gamba per veure com es i el seu so. He començat amb altra fulla, es a dir , altre apartar que tracta sobre " Altres tipus de viola "
Espere que t'agrade. :D
Espere que t'agrade. :D
martes, 28 de abril de 2015
Treball Monografic amb poema
HUI A CLASSE HE FET UN ALTRA PAGINA SOBRE LA VIOLA DE GAMBA EXPLICANT QUE ES, COM ES, LA SEUA ESTRUCTURA I TAMBÉ FINALMENT O POGUT PUJAR UN LINK DE UN VIDEO PER A PODER VORE'L COM EL TOQUEN I QUIN SONIT TE.
ESPERE QUE T'AGRADE.
ESPERE QUE T'AGRADE.
martes, 21 de abril de 2015
TREBALL MONOGRAFIC 22/05/2015
Hui en la classe de treball monografic he acavat el apartat on se explicava tot lo mes important sobre la viola afegint unes imatges i he fet una altra fulla ja acabada sobre els antecedents de la viola amb dues imatges que van mostrant els canvis apartir de la diferencia de les seues cordes i el diseny.
Espere que t'agrade :)
Espere que t'agrade :)
martes, 14 de abril de 2015
PRIMERA PAGINA DEL MI TRABAJO TERMINAAAADA! (VIOLA)
A hui he acabat la primera fulla de el meu treball en format de document, he treballat posant el significat que te la viola com a instrument, diguent tot seguit les notes i la importancia i com sona cada una afegint una imatge en la que es veu clarament on es situen
ESPERE QUE T'AGRADE :)
ESPERE QUE T'AGRADE :)
miércoles, 25 de marzo de 2015
TREBALL MONOGRAFIC 25/03/2015
HUI A CLASSE HE COMENÇAT A FER EL MEU TREBALL DE LA VIOLA AMB FORMAT DE DOCUMENT, HE FET EL SEU INDEX AMB UNA IMATGE UN POC MAL ENFOCADA I HE COMENÇAT A FER LA SEUA PRIMERA PAGINA AMB LA DEFINICIÓ DE LA VIOLA.
ESPERE QUE T'AGRADE
ESPERE QUE T'AGRADE
miércoles, 11 de marzo de 2015
Primera classe de la Tercera evaluació
Ya hem començat la segona evaluacio!!! Hui he estat buscant un foto de portada per a començar al presentació del meu treball. Poc a poc buscare mes informació i també utilitzare imagens ya obtingudes en les diapositives que tinc.
sábado, 21 de febrero de 2015
Els treballs de Mendel i el naixement de la genetica
Durant molts andys, Mendel va observar determinats caracters de les pesoleres i en va estudiar el comportament en encreuaments sucessius. Va fer servir un mètode científic per a planificar i analitzar centenars d'experiments ; va fer delicats procediments de pol-linització per aconseguir encreuaments només entre les plantes desitjades i en va analitzar matemàticament els resultats ( va arribar a estudiar 30000 pesoleres en deu anys).
D'aquesta manera, Mendel va poder explicar diverses lleis bàsiques de la genètica, tot i que a la seua època es desconeixia l'existència dels gens i de l'ADN, que no es va descobrir fins al cap d'un segle.
Mendel va explicar l'existencia de caràcters dominants i recessius i va ser el primer que va predir com passen els caràcters d'una generació a la següent.
EXPERIMENTS DE MENDEL
Les lleis de Mendel
Mendel va resumir les seues conclusoins en tres lleis o principis que van representar l'inici de la genètica morderna
- Primera llei o llei de la uniformitat de la primera generació filial : quan s'encreuen individus de races pures que difereixen en un sol caràcter, tots els individus de la descendència són idèntics per a aquest caràcter-
- Segona llei o llei de la segregació : els gens que determinen un caràcter se separen durant la formació dels gàmetes i es tornen a reunir durant la fecundació
- Tercera llei o llei de transmisió independent dels caràcters : els gens que determinen cada caràcter s'hereten de manera independent
Els gens es localitzen als cromosomes
Un gen és un segment d'ADN amb la informació necessària per a produir una proteïna determinada. Cada cromosoma conté nombrosos gens ordents linealment. Els gens de les dues cromàtides de cada cromosoma són idèntics, perquè són el resultat de la duplicació de l'ADN.
S'anomena genoma el conjunt de tots els gens d'un organisme. El genoma humà conté aproximadament 35000 gens.
El fet que sigues ésser humà i no un pardal, el color dels cabells, de la pell i dels ulls, els trets de la cara, l'estatura o el fet que al llarg de ta vida pugues patir unes malalties hereditàries determinades, com l'emofília , el daltonisme o la fibrosi quística, depén totalment dels teus gens
Totes les cèl-lules d'un individu contenen els mateixos gens. No obstant això, no tos els gens estan actius en totes les cèl-lules de l'organisme: els gensresponsables del color de ulls, per exemple, estan actius en les cèl-lules de l'iris, però no en les cèl-lules del fetge ni en les d'un muscul. Els gens responsables de la producció d'insulina estan actius en les cèl-lules del pàncrees, però no en les cèl-lules d'altres organs.
S'anomena genoma el conjunt de tots els gens d'un organisme. El genoma humà conté aproximadament 35000 gens.
El fet que sigues ésser humà i no un pardal, el color dels cabells, de la pell i dels ulls, els trets de la cara, l'estatura o el fet que al llarg de ta vida pugues patir unes malalties hereditàries determinades, com l'emofília , el daltonisme o la fibrosi quística, depén totalment dels teus gens
Totes les cèl-lules d'un individu contenen els mateixos gens. No obstant això, no tos els gens estan actius en totes les cèl-lules de l'organisme: els gensresponsables del color de ulls, per exemple, estan actius en les cèl-lules de l'iris, però no en les cèl-lules del fetge ni en les d'un muscul. Els gens responsables de la producció d'insulina estan actius en les cèl-lules del pàncrees, però no en les cèl-lules d'altres organs.
Reproducció asexual i reproducció sexual
INTRODUCCIÓ :
La reproducció és una de les característiques fonamentals que defineixen un ésser viu. Es referieix a la capacitat de produir descendents semblants a si mateixos per a poder assegurar la continuïtat de la població i, per tant, la supervivència de l'espècie. Això és possible perquè mitjançant la reproducció es transmet els gens de pares a fills.
Hi ha dos tipus de reproducció : Asexual i sexual
REPRODUCCIÓ ASEXUAL
La reproducció asexual es caracteritza perquè un sol progenitor dóna lloc aa dos descendents o més idèntics a ell, sende la intevernció d'òrgans reproductors ni gàmetes.
Com que no hi ha combinació de gens entre els pares, els individus originats per reproducció asexual tenen el mateix material gènetic que el seu progenitor i s'anomenen clons. Cada individu rep una còpia idèntica dels cromosomes del seu progenitor, que prèviament s'han duplicat.
La reproducció asexual no genera variabilitat genètica ( llevat de la que provoquen les mutacions) i per tant els organismes evolucionen més lentament i no es poden adaptar fàcilment als canvis.
Aquest tipus de reproducció té lloc en organismes unicel-lulars com, per exemple, bacteris i protozous, i en organismes pluricel-lulars senzills, com ara algues, fongs , celentarats , equinoderms i cucs.
La mitosi és una forma de reproducció asexual , ja que les dues cèl-lules filles resultants del procés són idèntiques a la cèl-lula mare.
REPRODUCCIÓ SEXUAL
En la reproducció sexual, sels individus es formen a partir de la unió de dos gàmetes haploides (l'ovul i l'espermatozoide ) produïts per mitjà del procés de la meiosi en els òrgans reproductors dels progenitors ( els ovaris i testicles ). La unió dels gàmetes origina un zigot diploide que, amb divisions succesives, dona lloc a un embrió. L'embrió es desemvolupa i origina un nou individu.
Durant la reproducció sexual es mescla el material gènetic d'ambdos progenitors i es produeixen noves combinacions de gens, que donen lloc a descendents diferents dels seus progenitos i diferents entre si.
Aquesta forma de reproducció genera variabilitat genètica en la població.
Tots els animals es reproduixen sexualment. La majoria de espècies són unisexuals, és a dir, els individus són mascle i femella.
Això no obstant, en determinades espècies el mateix individu pot tenir òrgans sexuals femenins i masculins al mateix cos. Aquests organismes s'anomenen hermafrodites. Els caragols terrestres i moltes espècies de cucs i serps són hermafrodites. COm que no tenen òrgans sexuals femenins i masculins, la capacitat de fecundació és més alta.
La reproducció és una de les característiques fonamentals que defineixen un ésser viu. Es referieix a la capacitat de produir descendents semblants a si mateixos per a poder assegurar la continuïtat de la població i, per tant, la supervivència de l'espècie. Això és possible perquè mitjançant la reproducció es transmet els gens de pares a fills.
Hi ha dos tipus de reproducció : Asexual i sexual
REPRODUCCIÓ ASEXUAL
La reproducció asexual es caracteritza perquè un sol progenitor dóna lloc aa dos descendents o més idèntics a ell, sende la intevernció d'òrgans reproductors ni gàmetes.
Com que no hi ha combinació de gens entre els pares, els individus originats per reproducció asexual tenen el mateix material gènetic que el seu progenitor i s'anomenen clons. Cada individu rep una còpia idèntica dels cromosomes del seu progenitor, que prèviament s'han duplicat.
La reproducció asexual no genera variabilitat genètica ( llevat de la que provoquen les mutacions) i per tant els organismes evolucionen més lentament i no es poden adaptar fàcilment als canvis.
Aquest tipus de reproducció té lloc en organismes unicel-lulars com, per exemple, bacteris i protozous, i en organismes pluricel-lulars senzills, com ara algues, fongs , celentarats , equinoderms i cucs.
La mitosi és una forma de reproducció asexual , ja que les dues cèl-lules filles resultants del procés són idèntiques a la cèl-lula mare.
REPRODUCCIÓ SEXUAL
En la reproducció sexual, sels individus es formen a partir de la unió de dos gàmetes haploides (l'ovul i l'espermatozoide ) produïts per mitjà del procés de la meiosi en els òrgans reproductors dels progenitors ( els ovaris i testicles ). La unió dels gàmetes origina un zigot diploide que, amb divisions succesives, dona lloc a un embrió. L'embrió es desemvolupa i origina un nou individu.
Durant la reproducció sexual es mescla el material gènetic d'ambdos progenitors i es produeixen noves combinacions de gens, que donen lloc a descendents diferents dels seus progenitos i diferents entre si.
Aquesta forma de reproducció genera variabilitat genètica en la població.
Tots els animals es reproduixen sexualment. La majoria de espècies són unisexuals, és a dir, els individus són mascle i femella.
Això no obstant, en determinades espècies el mateix individu pot tenir òrgans sexuals femenins i masculins al mateix cos. Aquests organismes s'anomenen hermafrodites. Els caragols terrestres i moltes espècies de cucs i serps són hermafrodites. COm que no tenen òrgans sexuals femenins i masculins, la capacitat de fecundació és més alta.
martes, 10 de febrero de 2015
Treball Monografic 11/02/2015
A la classe de hui he acabat la presentació de diapositives al google drive, soles hem falta repasar les faltes i alomillor resumir varies coses pero crec que el proxim dia començare a fer el treball de La Viola per a la ultima avaluació i aquesta.
Asi deixe una foto que m'agradat molt.
Espere que t'agrade ;)
Asi deixe una foto que m'agradat molt.
Espere que t'agrade ;)
martes, 3 de febrero de 2015
PRACTICA 4 ESO : MITOSI
1. INTRODUCCIÓ :
¿ Què és la mitosi ?
S'anomena motosi a la divisió del nucli cel-lular i la distribució dels cromosomes entre les dues cèl-lules filles, de manera que ambdues reben un nombre idèntic de cromosomes.
FASES DE LA MITOSI :
Interfase : Al final de l'etapa d'interfase , abans d'iniciar-se la mitosi , els cromosomes ja s'han duplicat, però encara es troben dispersos en forma de cromatina. Dos parells de centriols són visibles al citoplasma. La membrana nuclear està intacta.
Profase : La cromatina es condensa i els cromosomes es començen a fer visibles. Els centríolses van separant i a partir d'ells començcen a créixer els microtúbuls del fus mitòtic, que permeten el moviment i el repartiment dels cromosomes.
Prometafase : Comença a despareixer la membrana nuclear. ELs cromosomes ja estan molt condensats i es fan molt visibles les dues cromàtides unides pel centròmer. Els centríols es dirigeixen cap a pols oposats de la cèl-lula i el fus ja està practicament format.
Anafase : Les dues cromàtides idèntiques de cada cromosoma se separen, els microtúbuls del fus es contrauen, s'acurten i arroseguen les cromàtides o cromosomes fills cap als dos pols de la cèl-lula, on es formaran les dues cèl-lules filles.
Telofase : Els cromosomes ja han arribat a situar-se als dos pols de la cèl-lula i començen a decondensar-se per a formar una altra vegada la cromatina. Apareix la membrana nuclear i desapareix el fus mitotic. S'inicia la citocinesi.
2. Practica al laboratori ( Cèl-lules de la ceba )
2.1 Materials i reactius.
- Ceba - Bisturi
- 3 vidres de rellotge - Portaobjectes
- Pipetes - Cobreobjectes
- Tisores - Àcid derhídric al 10 %
- Pinces - Orceina àcetica
- Microscopi
- Després de que Vera haja tingut una semana o 10 dies aproximadament la ceba en el aigua, ha fet que aquesta tinga noves arrels noves. Primerament hem tret la ceba de l'aigua i utilitzant el bisturí hem tallat una xicoteta arrel de la ceba.
- En segon lloc hem posat en un vidre de rellotge l'àcid hiedríc, en altre colorant roig i en el últim aigua.
- I començem posant la xicoteta arrel per el primer vidre de àcid hiedric dos minuts, després 10 minuts aproximadament en el colorant i per últim 1 minut en el aigua. Durant aquest procés hem utilitzat les pices per a transportar l'arrel d'un vidre de rellotge a altre.
- Quan ja ho hem tret de l'aigua, utilitzant el bisturi hem tallat una punteta de l'arrel. L'hem posada damunt de el portabjectes i damunt de l'arrel el cobreobjectes presionant un poc
- I per últim hem anat al microscopi i hem pogut visualitzar de prop les cèl-lules de la ceba
- IMAGENS :
martes, 27 de enero de 2015
Treball monografic 28/01/2015
Hui en la classe de treball monografic he avançat varies diapositives que hem faltaven per fer ( la viola moderna, la importancia de la viola i el poder expressiu que en té ) Hem falta posar en altra diapositiva els violinistes relevants mes coneguts, i alguna peça interpretada per una viola
Espere que t'agrade :)
Espere que t'agrade :)
martes, 20 de enero de 2015
EL CICLE CEL-LULAR
El cicle cel-lular és el període comprés des de la formació de la cèlu-lula fins que ella també es divideix en dues cèl-lules filles. Es compon de dues etapes : una de llarga, anomenada interfase, i una de molt més curta, la divisió cèl-lular
Interfase : La interfase ocupa la major part de la vida de la cèl-lula. És una etapa de creixement i de gran activitat metabòlica. S'hi distingueix ñes etapes següents :
G1 : Comença la síntesi de proteïnes ; s'incrementa el volum del citoplasma i augmenten la grandària i el nombre dels seus orgànuls. Les cèl-lules que no es divideixen, com ara les cèl-lules musculars i les neurones, es paren en aquesta etapa.
Fase S : En les cèl-lules que s'han de dividir, hi tè lloc la duplicació de ADN
G2 : S'hi produeix orgànuls nous i la cèl-lula es preparara per a la divisió.
LA DURADA DEL CICLE CÈL-LULAR.
En els organismes adults, les cèl-lules es divideixen per a substituir les que es moren, per a reparar els teixits i les estructures que es desgasten , per a créixer des de l'etapa d'embrio fins a la d'individu adult i per a produir estructures noves. La durada del cicle cel-lular és molt variable d'uns teixits a uns altres.
Les cèl-lules que es divideixen més rapidament són les epitelials, els globúls blancs i les cèl-lules de l'epiteli intestinal, les quals es renoven completament cada dos dies.
En canvi, les cèl-lules del fetge només es divideixen cada un o dos anys, i les neurones i les cèl-lules musculars a penes es divideixen o són remplaçades després del naixement,
ETAPES DEL CICLE CEL-LULAR.
Interfase : La interfase ocupa la major part de la vida de la cèl-lula. És una etapa de creixement i de gran activitat metabòlica. S'hi distingueix ñes etapes següents :
G1 : Comença la síntesi de proteïnes ; s'incrementa el volum del citoplasma i augmenten la grandària i el nombre dels seus orgànuls. Les cèl-lules que no es divideixen, com ara les cèl-lules musculars i les neurones, es paren en aquesta etapa.
Fase S : En les cèl-lules que s'han de dividir, hi tè lloc la duplicació de ADN
G2 : S'hi produeix orgànuls nous i la cèl-lula es preparara per a la divisió.
LA DURADA DEL CICLE CÈL-LULAR.
En els organismes adults, les cèl-lules es divideixen per a substituir les que es moren, per a reparar els teixits i les estructures que es desgasten , per a créixer des de l'etapa d'embrio fins a la d'individu adult i per a produir estructures noves. La durada del cicle cel-lular és molt variable d'uns teixits a uns altres.
Les cèl-lules que es divideixen més rapidament són les epitelials, els globúls blancs i les cèl-lules de l'epiteli intestinal, les quals es renoven completament cada dos dies.
En canvi, les cèl-lules del fetge només es divideixen cada un o dos anys, i les neurones i les cèl-lules musculars a penes es divideixen o són remplaçades després del naixement,
ETAPES DEL CICLE CEL-LULAR.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)